FEMUNAVOLTA2007

Ja estem anant a zona de platja per comencar a pujar per la costa!

De Ho chi min, amb un bus en el que de 12 persones, erem 6 de la peninsula iberica i una italiana que parla castella, hem comencat el recorregut de la costa per Mui Ne, un poble pescador de platja.

Potser tampoc es res de l’altre mon. A veure, te unes dunes vermelles i unes blanques molt xules, el Red Canyon un gran Canyon del Colorado en miniatura que es molt maco , el Fairy stream un torrentet que arribes a una cascadeta de 3 metres…Tot en una carretera plena de motels i ressorts de luxe, menys la nostra “Cheap room” de 5 dolars la nit…

Tot aquestes petites coses ens van encantar perque en cada lloc vam tenir un alicient extern.Ja comencant per trobar-nos a una parella d’ un catala i una manya, que van del mateix pal que el nostre, la Bibi i el Javi us podeu imaginar…tot el dia amunt i avall en moto, regatejant i ficant-nos per alla on ningu ens ha cridat…divertidissim.

La part del fairy stream va estar genial ja que ens van fer de guies uns nens molt divertits , perque la seva manera de fer-nos de guia era guiant-nos pels llocs atractius per ells…i ja ens veieu retozando pel fang, jugant amb la cascada, tirant-nos per la sorra amb un plastic… I aixi ha estat tot Mui Ne, res especial pero ben viscut. Inclus la pluja torrencial que ens va agafar tornant en moto un vespre, es va convertir en una anecdota divertida.

Ho Chi Minh , anteriorment Saigon es la ciutat mes gran de Vietnam. Al 1975,despres de la caiguda de Saigon, la ciutat va ser anomenada Ho-Chi-Min, en memoria del famos dirigent comunista, i molta gent segueix anomenant-la Saigon.

A nosaltres Saigon potser no ens hagues agradat tant si no hagues sigut per dues simpatiquissimes ( i jovenissimes) vietnamites que durant dos dies ens van fer de guies, .. la Chau i la Yang.

Les dues formen part d un grup de joves Saigon hotpot, que voluntariament fan de guies a la ciutat.En el seu cas a mes, parlaven espanyol i volien practicar, i estaven tan encantades com nosaltres d’haver-nos trobat mutuament.

Amb elles vam veure el Palau de la Reunificacio, la Catedral de Notre Dame, la Opera house, el Post-Office, el Museu de la GUerra (el mes dur que hem vist fins ara, on hi ha fotos de les barbaritats que es van arribar a fer i les seves consequencies sobre les persones…molt dur) ; vam anar al mercadillo, vam passejar amunt i avall, menjant el que elles volien que provessim…molt guai.

L’endema ens van portar a una trobada amb el seu grup, que feien un dinar tipic vietnamita, i ens van ensenyar a cuinar “rollitos de primavera“. Ja a les 9 estavem al mercat comprant el menjar amb tot de veintanyeras vietnamitas entusiastes. Despres, a casa d’una d’elles on ens vam ajuntar amb nois, tambe entusiasmats .Tota una experiencia, els rollitos mes bons que hem provat mai!, i ens van cuidar molt i vam acabar cantant,ells cansons tipiques vietnamites, i nosaltres “en un salon danse”, amb el que s’ hi van pixar de riure.

I per acabar d’arrodonir el dia, ja ens veus a les 16 de la tarda cantant en una karaoke vietnamita, -aqui es el que es porta- cansons vietnamites i “Para bailar una bamba”.Un Saigon rodo!

Ho Chi Minh , anteriorment Saigon es la ciutat mes gran de Vietnam. Al 1975,despres de la caiguda de Saigon, la ciutat va ser anomenada Ho-Chi-Min, en memoria del famos dirigent comunista, i molta gent segueix anomenant-la Saigon.

A nosaltres Saigon potser no ens hagues agradat tant si no hagues sigut per dues simpatiquissimes ( i jovenissimes) vietnamites que durant dos dies ens van fer de guies, .. la Chau i la Yang.

Les dues formen part d un grup de joves Saigon hotpot, que voluntariament fan de guies a la ciutat.En el seu cas a mes, parlaven espanyol i volien practicar, i estaven tan encantades com nosaltres d’haver-nos trobat mutuament.

Amb elles vam veure el Palau de la Reunificacio, la Catedral de Notre Dame, la Opera house, el Post-Office, el Museu de la GUerra (el mes dur que hem vist fins ara, on hi ha fotos de les barbaritats que es van arribar a fer i les seves consequencies sobre les persones…molt dur) ; vam anar al mercadillo, vam passejar amunt i avall, menjant el que elles volien que provessim…molt guai.

L’endema ens van portar a una trobada amb el seu grup, que feien un dinar tipic vietnamita, i ens van ensenyar a cuinar “rollitos de primavera“. Ja a les 9 estavem al mercat comprant el menjar amb tot de veintanyeras vietnamitas entusiastes. Despres, a casa d’una d’elles on ens vam ajuntar amb nois, tambe entusiasmats .Tota una experiencia, els rollitos mes bons que hem provat mai!, i ens van cuidar molt i vam acabar cantant,ells cansons tipiques vietnamites, i nosaltres “en un salon danse”, amb el que s’ hi van pixar de riure.

I per acabar d’arrodonir el dia, ja ens veus a les 16 de la tarda cantant en una karaoke vietnamita, -aqui es el que es porta- cansons vietnamites i “Para bailar una bamba”.Un Saigon rodo!

Una altra cosa que hem fet i que tampoc no diu la guia es atravessar el riu pel ferri petit fins a l’altre canto, i anar per tota la riba , (tal qual arribes a ma esquerra). Alla ens vam perdre per entre les cases de la gent. Com que viuen amb tot obert, com si els petits i estrets carrers fossin una extension de la casa, hem pogut observar com viuen, que es molt interessant,..en alguns casos trist, perque son pobres, en d’altres es el que hi ha. Cap turista, nomes nosaltres, ens miraven com dient “que se us hi ha perdut aqui”, entre encuriosits i divertits.TOTS els nens ens saludaven amb un hello, que es el que saben dir en angles, i molts grans tambe, amb un gran somriure tothom. No us ho podeu perdre i a mes, es de gratis.

Be, estem ja al Vietnam…Hem entrat amb barca pel Mekong, Despres d’agafar un bus des de Phnom Phen a Neak Luang (encara Cambodja), d’alla amb barca hem travessat la frontera, -veieu a dades practiques a l’apartat Cambodja Practica-.

La veritat es que l’entrada ha valgut la pena…. creiem que hem entrat a

Vietnam de la millor manera, pel riu. El riu Mekong es el mes llarg
del sud-est asiatic. Neix al Tibet, a una alçada d’uns 4.000 metres i recorre una distancia de 4.200 Km. Passa per 6 països: Birmania , Cambodja, Laos,
Tailandia, Vietnam i una part de Xina.La frase de “Lo riu es vida“ (sempre amb accent tortosi) es veu tambe aqui clarament…tot es fa de cara el riu:abasteix les cases, les fabriques, l’agricultura les industries, la gent hi pesca, els nens hi juguen, la gent renta la roba -i a ells mateixos-,hi ha mercats flotants a moltes poblacions…Que hem fet al Delta del Mekong?

Hem visitat Chao Doc, poblacio que no te

massa cosa pero ha estat agradable i Can Tho, que recomanem moltissim.A Can Tho hem fet un tour amb barca pels mercats flotants que ha estat de conya, i que tambe ens ha dut a veure com fabriquen els noodles (aquesta especie d’espaguetis ) . Hem llogat una moto, ja que aqui no es el caos de les ciutats grans es podia conduir facil, i ha estat un gran que, perque hem vist parts de la ciutat que no haguessim conegut d’altra manera. Moolt interessant.

Verd : el color predominant. Les pluges abundants que cauen sense avisar alimenten la vegetacio i sobretot les extensions de camp d’arros que pinten el pais.

Taronja: els monjos budistes donen taques de color alla on vagin.

Llum: El sol brilla, tot es claror.Els nuvols de la tarda ajuden a que els raigs del sol juguin amb les ombres del paisatge, amb el cel blau intens, el verd , la terra roja i marronosa…Aqui hi ha uns paisatges rurals de postal

Somriure: els dels nens cambodjans, que quan passem diuen adeu amb aquells ullots negres . Caos ordenat:motos, cotxes, tuk-tuks, bicicletes , camions,peatons,….tots a la vegada, el soroll constant de les bocines dels cotxes avisant que passen…i tot sembla que hagi d’arribar al colapse pero de cop tot flueix, cadascu agafa el seu cami, no hi ha males cares ni presses ni competicions.Pobresa: perque hi es , es veu, es respira als carrers, a la gent, als pobles.Molt mes que a Talandia.

Records de tragedia: monuments conmemoratius, museus, cementiris, persones mutilades que demanen pel carrer … els horrors de la Guerra Civil recent impregnen encara l’ambient. 

Familia, fe i menjar: les tres F que li diuen (family , faith and food). Tres dels pilars basics dels cambodjans. Canvi: Diuen que fins ara s’encoratjava a la gent a viure la vida al dia, sense pensar en el dema perque potser no n’hi havia-com per tants no n’hi va haver durant la guerra..-A poc a poc el pais esta comencant a canviar. Ara hi ha poc turisme i la majoria sembla organitzat, pero cada cop es percep un canvi mes vertiginos.Sembla que el canvi te nom de dolar..

Despres de l’ epoca esplendorosa que va tenir lloc durant l’Imperi Khmer, durant mes de tres segles, Cambodja va viure moments d ‘incertesa amb les ocupacions de paisos veins com Tailandia i Vietnam. Els francesos van preservar les fronteres establint un protectorat des de 1864 fins a l’independencia del pais al 1953.A partir del 1969 Cambodja es va veure inmersa en el conflicte del Vietnam, ja que se sospitava que hi havia camps base dels comunistes, i com a consequencia el pais va ser envait pels americans i les forces de sud del vietnam anti-comunistes. Sense exit, pero a mes de provocar molts morts cambotjans,  va provocar que els comunstes de Cambodja i els nord vietnamites aliats, anessin cap a l Interior provocant mes conflictes, que van acabar quan Phnom Phen va caure sota l’exercit khmer roig proclamant la republica democratica de Kampuchea. Pol POt era l’home fort   del regim.

Llavors a Cambodja va tenir lloc un experiment d’enginyeria social,que li diuen, totalment radical.Es va suprimir la moneda i la colectivitzacio integral es va dur a terme en dos mesos.La poblacio urbana va ser traslladada al camp per dedicar-se a la produccio agricola.Les execucions en massa, la gana i les enfermetats van matar a 2 millons de persones en nomes 4 anys ( un terc de la poblacio total). I estem parlant dels anys 1975-1979.Ho pensem en termes de que nosaltres ja haviem nascut i ho veiem encara mes aprop.N’hi havia prou amb portar ulleres, coneixer un idioma occidental, ser periodista, pintor, saber llegir o tenir llibres a casa per ser condemnat a mort.Les families dels condemnats, inclus els nadons, tenien el mateix desti.

Les tortures aplicades als presoners eren simples i primitives, cops, talls, amputacions,els deixaven morir de gana… als nens petits els esclafaven el cap contra un arbre.Pol Pot tenia una premissa basica: tots son culpables fins que no es demostri el contrari. En Khmer, “presoner” significa “culpable”, per tant primer era l’execucio i despres el judici.Una de les frases predilectes dels botxins als presoners era “mes val que moris per error, que no que visquis per error”   

El final del Khmer roig va eser consequencia de la invasio que el Vienam va portar a terme en territori cambodja. El Khmer roig va acabar convertint-se en una guerrilla i els dirigents jutjat per un tribunal Internacional.Pol Pots va morir abans de ser jutjat.Avui en dia Cambodja tira endavant.Hi  ha una monarquia constitucional malgrat  te fama de ser molt corrupte. Sembla que hi ha un electorat amb una educacio bastant baixa, i la oposicio te forca problemes per tirar endavant, aixi que diuen que “en el pais dels cecs el borni es el rei”. Per altra banda el pais comenca a recuperarse de la tragdia de la Guerra i obre pas a la modernitzacio.

Siam Reap es la ciutat on hi ha els 200 km quadrats que formen el conjunt d Angkor .Angkor era l antiga capital de Cambodja durant els segles IX fins al XIV,quan l’imperi Khmer abarcaba practicament tot el sud-est asiatic.Es un conjunt format per diferents capitals de l’imperi, amb mes de 1000 estructures, de les quals 100 son temples.Va estar durant molts segles amagat enmig de la selva cambotjana, fins que al 1860 un explorador frances,Henry Mohuot la va descobrir. El temple mes representatiu de tot el conjunt es l’anomenat Angkor Wat, (wat vol dir temple), dedicat al deu hindu Visnu i tambe es el major temple religios del mon. Va ser manat construir pel rei Suryavarman II, que va regnar entre els anys 1.131 i 1.150 dC. Despres del declivi de l’imperi Khmer, va passar a ser un temple budista.La guerra civil que Cambodja va viure durant 30 anys , per molt que va massacrar moltissimes persones-entre ells molts budistes-no va fer malbe els temples i moltes estatues es van poder traslladar per conservar-les.Es calcula que per construir aquest temple es va fer servir la mateixa quantitat de pedra que per la construccio de la gran piramide d’Egipte de Keops.Es va trigar 30 anys en la seva construccio.Al 1992 la UNESCO va anomenar a tot el conjunt monumental d’ Angkor Patrimoni de la humanitat i actualment es un dels monuments que forma part de les recentment anomenades 7 noves meravelles del mon.

Angkor Thom es una de les altres ciutats (que al segle XII tenia un milio d’ habitants!) i on es troba un temple espectacular que es diu Bayon. Aquest temple esta format per 54 torres amb quatre cares esculpides a cada una.

Destaquem tambe Ta Prohm, una ciutat que no va poder ser restaurada i per aixo els arbres sembla que hagin fet les seves arrels sobre les parets dels temples, del que resulta un conjunt magic de conte de fades…com aquest: