Slow Boat cap a Tailandia

Ens esperen dos dies en slow boat (barca lenta) pel Mekong. De Luang Prabang 9 hores en barca amb una parada a Pakbeng on seguim per continuar l’endema 9 hores mes…

(Mirar a les dades practiques , informacio sobre l’slow boat i l’speed boat)

Compartim viatge amb la Madame, una dona australiana . Li diem Madame, perque ens va explicar que una de les seves intencions era instal.lar-se per un temps al sud-est asiatic i ajudar a preparar el viatge a les dones que com ella, fan el viatge soles (n’hem trobat moltes de la seva edat anant pel mon!).Li vol posar Tour Madame.Ta be no?

Per cert,…quin angles my God! a Australia el tema de l’angles tambe el tenim xungo…no ens quedara ni una neurona per aprendre, perque totes les gastarem en desxifrar que diuen els australians! no paren de parlar en argot i menjant-se les paraules,…

Nong Kiew-Muang Noi

Des de Luang Prabang hi ha moltes possibilitats de fer sortidetes….Nosaltres pel temps i diners, ens hem decantat per anar al poblet de Muang Noi.

Despres d’agafar un tuktuk forca ple (inclus un anec viu lligat amb una corda per les potes)- arribem a Nuang Kiew, des d’ on agafem una barqueta que ens porta a Muang Noi.

El paisatge durant aquesta hora, incomparable, dels millors que hem vist…nomes per aixo ja ens ha valgut la pena el viatge.

Muang Noi es un poblet , al qual no hi ha mes manera d’arribar com no sigui remuntant pel riu (o sigui que no hi ha cotxes..) .Esta rodejat de muntanyes en un paisatge idilic.

La majoria dels seus habitants viuen del turisme, i encara que sembli que hagi d’estar ple de resorts, la veritat es que tot son bungalows de bambu bastant tronadets pero amb molt d’encant.El nostre estava a segona linia de riu, com si diguessim.

La llum va amb generador i a les 22 de la nit s’apaga, aixi que vam quedar per fer un sopar internacional a les 20h amb la majoria de turistes del poblet (un israeli, una laosiana, dues franceses, un angles, una australiana i una americana…)

Aqui el riu segueix servint per tot….hi colen l’ arros i hi renten la roba al costat..

Luang Prabang

Per comencar, el paisatge des de Vang Vieng fins aqui es EX-PEC-TA_CU_LAR, y hasta aqui puedo leer…malgrat es pot fer una mica llarg i curves (unes sis hores en bus…)

Patrimoni de la UNESCO des de 1995, la ciutat de Luang Prabang es el principal desti turistic de Laos. S’enten perque esta situada a la confluencia de dos rius, el Mekong i el Nam Khan, i rodejada de muntanyes. Va ser la primera capital del temple laosia, pero al 1545 la capital es va traslladar a Vientiane, malgrat que Luang Prabang va seguir sent el centre religios i espiritual del pais.

La ciutat en si, te una part antiga guapissima, on es barregen edificis colonials francesos amb mes de 50 temples budistes . Nosaltres hem anat a veure alguns dels temples, Wat That Chom Si (dalt del turonet Phu Si des d’on hi ha unes vistes de tota la ciutat), el Wat Xieng Thon, el Wat Mai i el Wat Visoun, els que ens han dit que valien mes la pena.Tots tenien molt d’encant, la veritat.

Una cosa que hem fet que recomanem es anar a visitar les cascades de Kuang Si.
Ens hem ajuntat amb una parella australia-alemanya, dos catalans (com no, Joan i Maria), i un altre alemany i vinga, tuk tuk 28 kilometres,hem arribat al parc, on hi havia les cascades, que son un conjunt de caigudes d’aigua amb gorgues plenes d’aigua on en alguns llocs es possible banyar-se…

Hi ha corrent, pero hi ha trossos on no hi ha cap tipus de perill i et pots banyar perfectament…va ser molt divertit!

Vientiane “un amour…”

Vientiane es la capital de Laos.Te menys d’un milio d’habitants, i quan hi hem arribat no hi havia massa turisme, i aixo ens ha fet pensar que mes aviat estavem en un poble gran que no en la capital d’un pais….De fet sembla que hagi de ser la capital mes tranquila de tot el sud-est asiatic, visto lo visto…

A nosaltres ens ha agradat molt,-hi ha gent que la troba avorridota pero precisament aquesta tranquilitat i el relax …Veniem ESTRESSATS de Vietnam, de les seves presses, de la seva insistencia i persecucio per vendre, dels enganys al turista, dels crits i empentes de tot quisqui per vendre alguna cosa….

I arribem aqui, i fins i tot costava de creure….quin respir! els carrers amb pocs turistes, i ara un temple aqui, ara un alla, monjos caminant, gent amb bicicleta….Mmmm uns croisantets, unes baguettes, una placeta amb sortidor…Vientiane es un dels llocs on es denota mes la influencia francesa, inclus aqui tenen una avinguda, Patutxai, que seria el que li diuen Les Champs Elysees de Paris….Entre els temples i pagodes trobem cases d’estil colonial frances.

A primera hora del mati seguent, veiem la ofrena als monjos de la que parlem en l’anterior post i que ens va encantar.Total, Vientiane “un amour”…

Vang Vieng…de pas

Des de Vientiane, el nostre seguent objectiu era Luang Prabang….passant per Vang Vieng, on vam decidir parar durant una tarda…

Deixarem que un altre bloger expliqui una mica que tal es Vang Vieng amb les seves paraules, no caldran mes comentaris:

Vang Vieng es como un parque tematico para youngsters y tambien un paraiso para el aficionado a las drogas duras como el opio o los magic mushrooms. En practicamente todos los restaurantes te puedes tomar un batido condimentado con marihuana, o saborear las delicias de la cocina local con una “happy pizza”, salteada con setas alucinogenas. El rio que pasa por el pueblo esta plagado de bares con hamacas al estilo chill out, entre banyo y banyo las puestas de sol detras de las montanyas que coronan el paisaje ofrecen, dia tras dia, un espectaculo digno de ver. Los gritos de los ninyos jugando en el agua al atardecer, o la musica reggae sonando por los grandes speakers de los garitos. El deporte local es bajar el curso del rio flotando con pneumaticos, con el culo mojado y agarrado a una beerlao. En la orilla los chiringuitos ofrecen bebida y diversion gracias a unas tirolinas por las que los ninyatos se tiran, para finalmente caer en el agua.

Per nosaltres ha estat una beer laos i un batut de platan apalancats en un bar amb coixinets en plan haima…La veritat es que els voltants son macos, i hi ha forca coses a fer com algun treking, escalada, i kayac, pero segurament a Catalunya sera molt millor, diguem que seria “prescindible”

Felicitats mare!!!!

La foto es d’una platja de Vietnam , aixo no es Laos, que “aqui no hay playa!”…pugem la foto amb un dia de retard pero es que no teniem internet al poblet que estavem….
Doncs aixo que FELICITATS !Remuaks!

Laos

 

Que en sabeu de Laos a part de que es on es va amagar el Roldan…?

Qui vulgui que llegeixi per saber una mica mes…

Laos te el tamany de Gran Bretanya, i es l’unic pais del sud-est asiatic sense sortida al mar.Aixo si, el 70% de laos te un paisatge increible, entre muntanyes i planes de tots els colors, i esta banyat pel riu Mekong.Hi ha moltissims poblets tranquils , perduts pel mig de la vegetacio plens de pacifics i agradables laosians..

Laos durant la seva historia ha estat envait i atacat per les nacions veines (i no tant veines…) : Cambodja, Xina, els francesos (durant mig segle, per aixo hi ha tanta influencia francesa..), els japonesos…Al 1946 va establir la seva independencia, (amb molts conflictes) Durant la Guerra d’ Indoxina, els comunistes del Nord de Vietnam van veure que Laos estava molt ben situat i hi van establir bases estrategiques. Per aixo els americans van bombardejar Laos.A l’antiguitat Laos es coneixia com “el regne d’un milio d’elefants”.Despres de la guerra del Vietnam, es va coneixer com a “el regne d’un milio d’oblidats”… Diuen que Laos va ostentar el dubtos privilegi de tenir el pais mes bombardejat de la historia, malgrat durant la guerra es va mantenir neutral.Finalment es va declarar la republica democratica popular comunista al 1975.

Aqui a Laos el 60% de la poblacio practiquen el budisme theravada.Creuen que el desti que ja esta escrit  per aixo molts cops se’ ls acusa de ser un pais amb poca ambicio. De fet els colons francesos diuen una frase que ens ha fet gracia: “els vietnamites planten l’arros, els cambodjans miren com creix, i a Laos escolten el soroll que fa quan creix…”

Segons la seva doctrina, l’existencia es caracteritza per la dukkha (sofriment, inatisfaccio imalaltia), anicca (no permanencia, coses efimeres), anatta (no substancialitat).

El Nirvana per ells significa literalment l’extincio de totes les causes de la dukkha.Tots creuen en una existencia millor i per aixo aporten ofrenes als monjios, per vetllar per la seva existencia futura i la dels seus familiars.Nosaltres hem estat presents en un dia en que es celebraven les ofrenes als monjos,una cerimonia plena de color i tranquilitat.

Visca Catalunya!

Ho hem celebrat menjant esmorzant un cafe au lait, un expresso, unes muffins i un brownie, en una pastisseria sueca de Vientiane.Visca la globalitzacio!

Voliem un entrepa de fuet per fer pais, pero aqui res de res…

SAPa

Anem cap a Sapa, que diuen que es una de les zones que valen mes la pena deVietnam.

Per situar-vos, estem quasi tocant a la Xina, al nord de Vietnam . Per anar-hi, una mica odissea…Agafem el meravellos tren de luxe, amb soft bed (quina merdeta tu,del temps de la guerra.Molt tronadet, no era ben be com a les fotos que venen a totes les agencies…inclus hem fet fotos de com era el vago per allo de “troba les 7 diferencies” i poder comparar amb el que ens havien venut. 

 

A mes l’aire acondicionat a la cara a tota ostia, encara que no hem agafat una calipandria de cal canto. Per si fos poc quan arribem mig adormits, ens discutim a crits , -el tio era un maleducat- pel preu del minibus que ens ha de pujar per una carretera de curves. Finalment anem pujant per una carretera de curves…

Per un moment ens preguntem si allo es Londres, degut a la intensa boira que cobria tot el paisatge…Arribem i boira.Busquem un hotel.Ens segueixen moooltes dones i joves que ens intenten vendre coses de les seves etnies, motociclistes i taxistes perque els lloguem les motos, hoteleros perque els agafem habitacio….alla es monta una subasta de a veure qui ens deixa l’habitacio mes barata, i tots van pujant. Dinem, i segueix havent-hi boira.  Aixo si,a la que comencem amb la motiqui a anar per aquelles muntanyes…

 us hem dit que aixo es Sapa es troba en una vall entre poblets de muntanya…que hi ha la vall que esta plena de terrasses d’arros, i tot es verd, ….?Doncs aixo. Que quan la boira ha marxat hem disfrutat de valent.

L’endema hem fet un trekking de cinc hores -ens guiava la Mi, una noia del poblat Thi.Aqui hi ha molts grups etnics diferents que -aquest cop gracies al turisme-han aconseguit tornar a recuperar part del seu patrimoni i els pobles han reviscut.

Aixo si, es un agobio que no paren d’intentar vendre, es la seva manera de viure pero realment es pesat.Miris on miris estan alla i t’envolten donant-te copets a l’esquena i cridant la teva atencio…com a tants llocs aqui al sud-est asiatic…

Halong Bay

 

Una de les joies on hem anat i que malgrat el mal  temps hem pogut disfrutar:Halong
BayQuin paisatge! Son quasi 3000 illes d’origen carstic, moldejades pel vent i l’aigua que fan que miris on miris tinguis ganes de fer moltes fotos…A les seves entranyes les illes amaguen coves, platges i grutes.  Nosaltres hem anat a veure unes coves amb estalactites, estalagmites i columnes, hem fet una mica de kayac, pero ja no ens hem pogut banyar mes (be el Javi si,que es un valent).  

La guia,era una estupida, pero mira era tan maco que ni ens enrecordem oi Bibi? SSSSSHHHT.  A dades practiques explicarem la millor manera de visitor Halong
Bay, amb una barca d’un pescador i t’estas uns dies relaxat fent el que vols (banyar-te,kayak,parar a les platges) i ell et porta .Javi….haces un comentario con el telefono
del hombre?Es mes car pero diuen que val molt la pena.Llastima de no haber-ho sabut abans,…