FEMUNAVOLTA2007

Melbourne ens encanta. Ens sembla un mix entre San Francisco, i Barcelona, ..Es prou petit per ser acollidor i prou gran per ser interessant i oferir moltes coses. Els carrers estan disposats com a l’eixample, per tant es molt facil arribar a tot arreu, i a mes els transports publics funcionen molt be.. El cel sol ser blau, i amb sol, tot i que en un dia pots arribar a tenir quatre estacions.El fotut del tema tema es que no saps mai que agafar de roba i probablement o portes mes capes que una ceba, o no l’encertes.

Es una ciutat moderna pero amb algunes zones de cases “antigues” (quan parlem d’antic aqui tot es relatiu, es clar…), que tenen el seu encant. Hi ha platja(que ens recorda una mica la Barceloneta-sense la roba estesa…-), hi ha tramvies, esta tot bastant net, hi ha gratacels, esglesies, hi ha molts bars i restaurants-de tots els tipus de menjar que vulguis-, botiguetes, parcs..

Hem tingut tres dies relaxats amb els que hem anat tranquilament voltant per tot.

El viatge continua amb boira…pero no ens importa, estem a dins del nostre autocar-furgoneta ben panxos. La llastima que ens perdem paisatges de platja que per aqui sembla que estan molt be…ooohhh

Tres coses que destaquem:

1-lo nets i preparats que estan els lavabos publics (Carol, Alberto, haureu de tenir-ho en compte en la vostra investigacio waterclosed),

2- la quantitat de mosques que arriben a haver-hi en aquest pais.
Diuen que una persona a la vida es menja un munt de mosques (sense adonar-se’ ne, la majoria dormint i ni ho sabem).Doncs aqui la mitja deu pujar escandalosament…

3- Que aqui els agrada tant fer barbacoes, BBQ diuen, que als parcs naturals, a les platges, a les arees de picnic…pots trobar els serveis totalment adaptats per portar-te la teva carn i  disfrutar d’una bona costellada.

Ens deien que a les Blue Mountains trobarem les Three Sisters, uns pedres que recordaven Montserrat...que esta ple d’excursions per fer amb vistes espectaculars…A mes els boscos d’eucaliptus,que desprenen particules d’olis a l’aire, fan que per un efecte optic amb el sol , sembli que les muntanyes siguin blaves…Aixi que decidim anar a veure aquestes meravelles con estos ojitos. A mes, tenim una nova furgoneta que es un luxe, mes aviat sembla un autocar!tenim dutxa i lavabo a dins (es de relocation tambe) i enfilem cap alla.

El dia a la ciutat ja era gris…pero es que sortim de la ciutat i tot era frog!. Perdo, fog .Boira, vaja (frog es granota…quantes vegades ens hem d’equivocar, encara!).Fog, fog, fog…. Pensem “a veure si escampa… “.Pero no.
Aixo es el que veiem de les blue mountains.

Esplendid, preferim el mont serrat de la nostra Moreneta.

El que en realitat haviem de veure

Es la ciutat mes gran i mes antiga d’ Australia.Fundada pels britanics com a lloc d’exili pels seus presoners,(van arribar a traslladar fins a 18.000 convictes a la zona de New South Wales!) .Te mes de 750 barris i hi viuen 3.850.000 persones (el 20% de poblacio autraliana!), on es pot trobar gent de tot el mon. Esta construida al voltant del port i la vista des de l’avio es senzillament espectacular.

El primer que fem en arribar es tornar la furgoneta que hem llogat. Tenim 2 dies per patejar la ciutat, que fem, que fem…..? el primer dia al mati anem a tornar la furgoneta, i a la tarda quedem amb la familia.

Familia? sii a Sydney tambe hi ha familia! El cosi de la mare de la Marta, el Juan Alberto, d’uns 70 anys i tot un personatge. Ens cita al club espanyol, un bar on el primer que sentim en arribar son expressions tan tipiques com “conyo Javier”, que ens transporten als bars de carajillo de l’estimat Hospitalet. El Juan Alberto ens porta a veure la vista del Darling Harbour (que vol dir literalment puerto querido) des del casino de la ciutat , del qual ell es membre i passegem per alla.La seva primera idea era portar-nos al casino, pero com que el David anava en pantalons curts ens quedem sense entrar…(encara no sabriem si dir per sort, o no!)

Ara tenim un dia per patejar la ciutat ara…com al musical de “Un dia en Nueva York”, .. doncs aixo, “Un dia a Sydney”. Que fem, que fem…? Agafem un mapa i ens fem un recorregut de to el que volem veure. Aixo es tan gran que hem de descartar moltes coses. I descartar es una bona manera de decidir:

Per comencar descartem la zona de platges, ja que fa un dia super gris. Descartem tot el que cal pagar entrada massa cara, aixi que no pujarem a la torre (aquella tant alta i caracteristica de la ciutat), ni anirem al zoo ni a l’aquari…
El transport public es megacar, aixi que la idea es caminar.Descartem per tant tot allo que quedi massa allunyat del centre.

Que ens queda? doncs un recorregut de 8 hores patejant la ciutat, en el que quedem encantats de tot el que veiem.

A dues hores de la costa, prop de Nimbin, ens trobem enmig de la campinya amb la nostra nova furgoneta, una Britz de relocation (veure a Dades Practiques Australia que es una relocation…val la pena si penseu viatjar en furgoneta), que ens portara a la granja de la Mandi i en Bill.

No estem del tot segurs de trobar-la, massa indicacions, creuaments, tot s’assembla…pero nomes el cami ja s’ho val. Imagineu-vos aquella postal idliica dels prats de la Heidi i el abuelo:unes muntanyes (no tant altes es clar…no estem a Suissa)!, pero amb multitud de tonalitats de verd, i vaques campant per tot. kilometres i Kilometres endins envoltats de muntanyes i prats, sembla que cada cop hi ha menys cases, i menys gent per preguntar. Finalment, quasi per casualitat arribem a la granja de la Mandi i el Bill.

La Mandi es una eixerida cincuentona australiana, amb qui vam coinicidir en un poble perdut de Laos, i que malgrat xerrar-hi poca estona ens va passar la seva adreca, perque si quan anavem a Australia anavem “per la seva zona” la passessim a veure a la seva granja. Ha dit granja? aixo ens atrau. Per aixo ara ens ho hem muntat per venir aqui , a la seva zona, envoltats de campinya i buscant la granja enmig de la inmensa extensio de camps.

La granja en questio es forca humil, pero super acollidora.Amb les seves 320 hectarees de terreny, te les seves vaques, toros, wallabies (cangurs petitets) , anecs, ocells…I aqui viuen la Mandi i en Bill amb els seus dos fills adolescents. Ens van preparar una barbacoa de benvinguda, d’aquelles de quan la gent de camp sembla que diguin “nens, mengeu que us heu d’alimentar..” i vam estar partint nous de macadamia i xerrant , super be. Per cert, el nostre objectiu d’aprendre angles, continua.En Bill te un accent tancadissim, pero aconseguim entendre’ns-o aixo ens sembla, jeje- !

Vam dormir just davant de la granja, amb la nostra superfurgoneta, i ens vam despertar amb uns sorolls (tooptoptoptop). que semblava com si una familia d’anecs passegessin per sobre la nostra furgoneta I es que eren aixo precisament, un munt d’anecs passejant pel sostre!

Despres de fer el cafeto , donar menjar als vedells i visitar els voltants, enfilem altre cop carretera avall a traves de la campinya. Sydney ens espera!

La nostra neboda acabada de neixer! aqui la teniu! amb uns mofletes que ens encanten!!

Ha nascut la Iriaa!! Estem super contents!!Estem esperant penjar la foto, pero mentre no ens n’envien una, i ja que estem a Australia, aqui teniu

Felicitats Monica, David, i Albert! I als avis!

Alguns ja ho sabeu, pero el meu pare i el meu avi ( que va morir ara fara un any), van comencar fa bastant de temps l’arbre genealogic familiar. I resulta que el germa del meu besavi va anar a Australia.I va tenir familia, i no poca…va tenir vuit fills! i ells tambe van tenir fills..aixi que el cognom Mans es pot trobar en aquesta banda de mon.

I ara fara uns deu anys l’avi Joan, als seus vuitanta anys va anar a buscar la seva cosina i familia ,a l’altra banda de mon, sense parlar ni gota d’angles.L’acompanyava l’ Antonia, la seva companya, tambe de vuitanta anys, que te un nivell d’angles que ja voldriem molts.I alla van coneixer els fills dels cosins, els germans…Una aventura fantastica post-post-jubilacio!

Per aixo m’ha fet tanta ilusio coneixer tambe a la Rose, la cosina del meu avi, que recordava amb un carinyo especial quan ells van ser aqui, i que ens va rebre amb els bracos oberts i que ens va comencar a treure fotos i fotos, de tota la familia (quina gracia trobar postals des de Badalona, escrites en catala que s’enviaven els cosins…).I el David alla tambe clavat a la cadira dues hores mirant fotos, jeje.Pero molt be tu.

:) 

Tambe ens van convidar a una barbacoa amb la familia de la Leanne -una de les dones mes actives i familiars que he conegut mai- i toota la seva familia a la seva super casa , el marit, els tres fills (i el marit i filla de la noia), i inclus els dos gossos i el peix (que espectacularment neda panxa amunt des de fa anys, quina gracia).

Total que molt be, que super contents !A mes ha estat la nostra primera BBQ (Barbacoa en angles aussie, es veu que si no en fas una a la setmana no ets ningu aqui a Australia…)

A mes de vigilar a l’aigua amb els taurons, els cocodrils, les jelly fish i les corrents, i de no atropellar cangurs ni koales, a la carretera, ens trobem aquest cartell.

Sembla un acudit, no?Traduim:

Reduiu la velocitat. TORTUGUES CREUANT

Lloguem un cotxe entre els tres i decidim tirar costa amunt cap a Cabo Tribulacion, on ens diuen que el bosc toca la platja.

De cami passarem per zones del Daintree Forest, un parc Nacional que es veu que es una meravella (sobretot pels amants dels ocells )De fet el que seguirem es el mateix que fan els tours, pero sense pagar tant…

Primer cal creuar amb un ferri al Parc Nacional, i el paisatge canvia completament. Fauna i flora, flora i fauna, boscos molt espessos per on circulen rius i hi ha petites gorgues entre la vegetacio  (on no et pots banyar a totes  perque en algunes hi ha cocodrils!).Aqui els nens van jugar amb una liana. Si tingues temps pujaria al youtube el video de quan el David es va fer un blau al cul en la seva imitacio de tarzan…

Decidim tirar cap a la platja per fer un banyet,….I quina es la nostra sorpresa quan veiem que aqui tampoc ens podem banyar a la platja!! Hi ha cartells de cocodrils a la platja tambe! On s’ es vist aixo?? A ciencies naturals no ens ho van explicar, els cocodrils estan al rius…doncs no…Aqui tambe els hi agrada anar a la beach.

Pero es que aixo no es tot… Tambe hi ha cartells de que hi ha jelly fish (les meduses), i ja ens han comentat que al tanto amb la Killer jelly fish (la Medusa Assessina….que sembla el nom d’una peli pero no queda tan cinefil si penses que te les pots trobar dins l’aigua i que amb una picada en tens prou per anar-te’n a l’altre barri…).

by your own risk (sota el teu risc), et pots banyar. I per si un cas et piques una medusa ”de les bones”, hi ha un pot de vinagre que es veu va be. Per cocodrils no veiem que hi hagi cap remei de la iaia preparat.

Si no et venen meduses ni cocodrils pero nedes massa endins, et poden venir els taurons…Ahi vaaaa la ostiaa

Aixi que decidim que Australia es perillos , fem un “entrar i sortir” perque no sigui dit, i tirem cap avall parant a algunes platges pero sense ficar els peus a l’aigua, ens limitem a fer fotos.Aqui se suposava que saltavem alhora