FEMUNAVOLTA2007

http://es.youtube.com/watch?v=7EGxCHih2rE

Practicament no sabiem res de les illes Fiji abans de venir, nomes que el nostre avio cami de Los Angeles passava per alla sobre, i que teniem curiositat per saber alguna cosa sobre aquestes famoses illes…almenys saber de que va la historia quan la gent en parlai!…Aixi que propera parada,FIJI

Doncs be, abans d’explicar-vos una mica el que hem fet -i recomanar-vos molt que si podeu, vingueu aqui una setmaneta com a minim- explicarem quatre coses per aquells que estiguin assedegats de coneixement.

Les Fiji son un total de 322 illes situades a l’Ocea Pacific , en una area de 18.376 km,un estat insular Oceania. Una tercera part de les illes , estan ocupades (i orientades al turisme). Actualment son la republica de les illes Fiji i tenen la seva independencia des de 1970.

Les tres illes principals son Viti Levu (on hi ha la capital, Suva i la ciutat mes famosa, Nadi), Vanu Levu i Taveuni.Algunes de les illes son petites com la isla perejil (pero amb la diferencia que aqui hi ha turistes americans amb camises de flors).

Les dues ètnies predominants són la india i la indígena melanèsia.

La gent local esta orgullosa de les Fiji per moltes coses, una d’ elles es perque es el primer pais del mon en veure sortir el sol, (recordeu les discussions al cap d’any del 2000…), i sobretot pel que ells diuen que aixo es una part del paradis...i potser tenen part de rao , …

El clima aqui es fabulos, -malgrat tambe hi ha epoca de pluja , sempre fa caloreta i l’aigua esta a molt bona temperatura, ideal per banyar-se.Les platges son de sorra blanca, tenen palmeres, i el paisatge es una mica el que un s’imagina quan es parla d una illa paradisiaca…

Es cert que en alguns llocs hi ha massa ressorts pel nostre gust, pero com a minim estan forca integrats en el paisage (els que hem vist) , no es allo de construccions horribles, sino bastant be. La nostra illa, Mana, era mes aviat de backpackers (3) i nomes un ressort, bastant barrejat amb on vivien els locals.

L a gent es un altre punt a favor…almenys els que ens hem trobat nosaltres, (parlem dels locals).Malgrat que estan obviament de cara al turisme, el tracte es molt proper i familiar, i sempre que preguntes alguna cosa , et conviden a seure i xerrar amb ells.

Aqui el temps va diferent…es el Fiji time….tothom va relaxat, les coses van a poc a poc, i la vida del turista aqui pot ser tot lo lenta i tranquila que un vulgui..com han estat aqui els nostres quatre dies (i mes que ens haguessim quedat…)

Nosaltres hem estat a Mana, creiem que ha estat una bonissima eleccio.

De cami hem parat per a Kawakawa per anar al lavabo. No seria mes interessant si no fos perque hem anat als lavabos mes famosos del mon,els toiletes de Hundertwasser (hi ha tours que ho inclouen com a parada en el seu programa!).mes informacio aqui

Aqui, a Bay of Islands, hi ha Waitangi, on el 1840 els jefes maoris van signat el famos Tractat de Waitangi amb la corona britanica, pel qual acceptaven el govern britanic a canvi d’una serie de garanties sobre la propietat de la terra, el mar i la preservacio de la cultura. Aquest tractat va ser mal traduit de l’angles al maori i encara ara hi ha controversia sobre alguns dels acords…

A Waitangi es poden visitar els llocs mes emblematics on es va dur a terme l’acord, i aqui t’expliquen una mica la historia de Nova Zelanda, i pots visitar una casa de reunio maori, la casa tipica anglesa dels que van propiciar l’acord, una canoa llarguissima maori…

Portem uns dies de pluja que ens estan aixafant una mica els plans de platgeta i bany amb dofins que teniem en ment…(ooooohhhh) pero com que no ens podem quedar quiets anem amb la furgo amunt i avall.

Estem per la zona de la Bay of Islands, una zona on si fa sol, ha d’estar de conya perque esta plena de poblets de platja i moltes activitats per fer.

Ens hem arribat a la Peninsula Karikari, on tenim platges per nosaltres sols…impressionant, kilometres i kilometres de platja

Sembla que el tema maori no tingui res a veure amb el futbol…pero si.
Quan ens preguntavem per que els maoris surten a totes les postals, vestits de guerra i traient la llengua, com aqui

ens informem de que tot forma part del ritual del haka maori, un tradicional ball de guerra, on al final, per dir que estan preparats pel combat, treuen la llengua a l’enemic.

I buscant mes informacio ens trobem aixo, potser ja ho heu vist pero es curios.

“ Hoy en día, se sigue bailando pero sin armas y es más folclore que otra cosa. El baile es muy expresivo, se grita de manera amenazante, se saca la lengua, se abren los ojos de una forma desorbitada, etc… muchos saben como se baila el haka pero reconocen la dificultad de bailarlo al ser tan expresivo. Los equipos de rugby All Blacks (Nueva Zelanda) y de la polinesia (Tonga, Samoa, etc…) han hecho famoso este tipo de bailes al realizarlo al principio de los partidos”
En rugby

si no es veu be: http://www.youtube.com/watch?v=liA-xzKPzCE

I tambe es fa en futbol!
Us imagineu un partit Barca -Madrid ?
http://www.youtube.com/watch?v=PKnUMaR5IkA

La ciutat de Auckland esta situada entre dos ports i rodejada per varies illes i platges, i mlagrat no es la capital de Nova Zelanda , competeix amb Wellington per tot el que ofereix.

Pels carrers hi ha molta gent, activitat, bars, …i per tot arreu et serveixen “aventura”. Per posar uns quants exemples…pots tirar-te des de la Sky tower (edifici emblematic de la ciutat i el mes alt  de l’ hemisferi sud)  fent sky jump, scream jump, climbing, pots fer rapel, tirar-te amb paracaigudes…tambe pots fer un descens pel Harbour bridge, fer ocean rafting, surfing, kayaking, canyoning…Nosaltres hem anat a fer el Terimaki driving , una excursioneta amb cotxe per la costa de la ciutat i hem passejat pel centre.Hem pujat a un dels molts turonets de la ciutat, dalt d’un crater, el Mount Eden.

Aqui a Auckland tambe hem contactat amb les dues escoles de balls de swing que hi ha-: amb uns hem anat a veure’ls en una classe,i hem estat despres amb ells i els altres ens han convidat a una barbeque, perque aqui no hi ha massa oferta encara i no hi havia res els dies que estavem aqui…potser l’ ultim dia podem anar a ballar en un concert, we will see!

Zona d’escapada de la gent d’ Auckland.Peninsula plena de badies i entrades al mar fabuloses, muntanyes verdes amb ovelles , platges xules i moltes curves….

Enmig d’aquestes platgetes, tranquilets i sols, veiem arribar un pescador (si haguessim estat a Badalona hagues pogut ser el Pau…company de fatigues del David) i la curiositat ens porta a preguntar-li allo de “piquen?”i ens va ensenyar el que havia pescat.

I va i el tio ens n’ofereix que n’ agafem un, pero no sabiem si ens el venia (no, thanks, zemo pobre!) o ens el regalava.Quan vam dir subtilment si els venia o eren per ell, i ens va dir que eren per ell, vam veure que era un regal, i es molt lleig declinar un regal,… Aixi que ens vam trobar amb un peix anomenat (?) schenappe mentre els pescador s’allunyava rient que ens hagues costat tant acceptar-lo.

Problema: tenim utensilis de fireta dins la furgo i al forn ni hi cap-ara ja no tenim el mega autobus, tenim una furgoneta mes petita…-, i aixo es mereix un bon cuinat.Malgrat pensavem fer el pirata per les muntanyes, decidim buscar un camping amb forn per poder fer el peixet ben acompanyadet amb patates…

Eren les 8:30 del vesrpe i vam enfilar carretera enlla, i fins al cap de ben be una hora no vam comencar a trobar zones amb campings.Imagineu-nos anant de camping en camping, a una hora en que tothom ja anava a dormir, preguntant si tenien forn i si ens deien que no , marxavem…Finalment en vam trobar un, -ens van deixar mes estona la llum oberta perque ja havien tancat la cuina-, i sota la vista d’alguns curiosos vam fer un peix al forn amb patates per llepar-nos els dits

!

(la foto no es nostra, ja ho diem d’entrada…)
Ens hem passat el dia a Rotorua, la ciutat mes popular i turistica de l’ illa Nord de Nova Zelanda. Li diuen la Ciutat de sofre, perque aqui hi ha moltissima activitat volcanica.Camines una mica, i per tot veus zones amb valles on hi ha llacs d;aigues termals, geisers, fum que surt de terra al costat de les cases … i tot fa una olor de sofre, que ni les Calderes d’en Pere Botero.

Hem visitat el Kirau Park, una area enmig de la ciutat on es concentren moltes d’aquestes piscines d’aigua calenta i tambe pel parc del Government i als voltants del llac de Rotorua on a mes a mes hi havia un mercadillo.

Anavem a pas lleugeret perque el David anava refunfunyant per la pudor d’ou podrit que se sentia, relament moltesta jaja

A Rotorua es una de les ciutats on hi ha mes concentracio de poblacio maori, pero tot aquest tema esta super explotat i es mega turistic, i encara no podem dir massa cosa sobre el tema.

Interessant ha estat la visita al centre de recuperacio de kiwis , ja ens l’havien recomanat els nostres amics Asiasido , malgrat per culpa d’aquest angles tan complicat que parlen aqui ens hem perdut part de l’explicacio. No hem fet cap foto de cap Kiwi perque son animals nocturns i aqui al centre els tenen ubicats en unes habitacions fosques a imitacio del seu habitat, i per no estressar-los no deixen tirar fotos amb flash. Es veu que abans hi havia milions de kiwis i ara nomes 70.000. Es emblema nacional.
i algu vol mes informacio sobre el mon del kiwi, aqui.Us posem una foto robada d’internet