Cambodja en paraules

Verd : el color predominant. Les pluges abundants que cauen sense avisar alimenten la vegetacio i sobretot les extensions de camp d’arros que pinten el pais.

Taronja: els monjos budistes donen taques de color alla on vagin.

Llum: El sol brilla, tot es claror.Els nuvols de la tarda ajuden a que els raigs del sol juguin amb les ombres del paisatge, amb el cel blau intens, el verd , la terra roja i marronosa…Aqui hi ha uns paisatges rurals de postal

Somriure: els dels nens cambodjans, que quan passem diuen adeu amb aquells ullots negres . Caos ordenat:motos, cotxes, tuk-tuks, bicicletes , camions,peatons,….tots a la vegada, el soroll constant de les bocines dels cotxes avisant que passen…i tot sembla que hagi d’arribar al colapse pero de cop tot flueix, cadascu agafa el seu cami, no hi ha males cares ni presses ni competicions.Pobresa: perque hi es , es veu, es respira als carrers, a la gent, als pobles.Molt mes que a Talandia.

Records de tragedia: monuments conmemoratius, museus, cementiris, persones mutilades que demanen pel carrer … els horrors de la Guerra Civil recent impregnen encara l’ambient. 

Familia, fe i menjar: les tres F que li diuen (family , faith and food). Tres dels pilars basics dels cambodjans. Canvi: Diuen que fins ara s’encoratjava a la gent a viure la vida al dia, sense pensar en el dema perque potser no n’hi havia-com per tants no n’hi va haver durant la guerra..-A poc a poc el pais esta comencant a canviar. Ara hi ha poc turisme i la majoria sembla organitzat, pero cada cop es percep un canvi mes vertiginos.Sembla que el canvi te nom de dolar..

Cambodja,la seva historia….

Despres de l’ epoca esplendorosa que va tenir lloc durant l’Imperi Khmer, durant mes de tres segles, Cambodja va viure moments d ‘incertesa amb les ocupacions de paisos veins com Tailandia i Vietnam. Els francesos van preservar les fronteres establint un protectorat des de 1864 fins a l’independencia del pais al 1953.A partir del 1969 Cambodja es va veure inmersa en el conflicte del Vietnam, ja que se sospitava que hi havia camps base dels comunistes, i com a consequencia el pais va ser envait pels americans i les forces de sud del vietnam anti-comunistes. Sense exit, pero a mes de provocar molts morts cambotjans,  va provocar que els comunstes de Cambodja i els nord vietnamites aliats, anessin cap a l Interior provocant mes conflictes, que van acabar quan Phnom Phen va caure sota l’exercit khmer roig proclamant la republica democratica de Kampuchea. Pol POt era l’home fort   del regim.

Llavors a Cambodja va tenir lloc un experiment d’enginyeria social,que li diuen, totalment radical.Es va suprimir la moneda i la colectivitzacio integral es va dur a terme en dos mesos.La poblacio urbana va ser traslladada al camp per dedicar-se a la produccio agricola.Les execucions en massa, la gana i les enfermetats van matar a 2 millons de persones en nomes 4 anys ( un terc de la poblacio total). I estem parlant dels anys 1975-1979.Ho pensem en termes de que nosaltres ja haviem nascut i ho veiem encara mes aprop.N’hi havia prou amb portar ulleres, coneixer un idioma occidental, ser periodista, pintor, saber llegir o tenir llibres a casa per ser condemnat a mort.Les families dels condemnats, inclus els nadons, tenien el mateix desti.

Les tortures aplicades als presoners eren simples i primitives, cops, talls, amputacions,els deixaven morir de gana… als nens petits els esclafaven el cap contra un arbre.Pol Pot tenia una premissa basica: tots son culpables fins que no es demostri el contrari. En Khmer, “presoner” significa “culpable”, per tant primer era l’execucio i despres el judici.Una de les frases predilectes dels botxins als presoners era “mes val que moris per error, que no que visquis per error”   

El final del Khmer roig va eser consequencia de la invasio que el Vienam va portar a terme en territori cambodja. El Khmer roig va acabar convertint-se en una guerrilla i els dirigents jutjat per un tribunal Internacional.Pol Pots va morir abans de ser jutjat.Avui en dia Cambodja tira endavant.Hi  ha una monarquia constitucional malgrat  te fama de ser molt corrupte. Sembla que hi ha un electorat amb una educacio bastant baixa, i la oposicio te forca problemes per tirar endavant, aixi que diuen que “en el pais dels cecs el borni es el rei”. Per altra banda el pais comenca a recuperarse de la tragdia de la Guerra i obre pas a la modernitzacio.

1 dia a Angkor

Siam Reap es la ciutat on hi ha els 200 km quadrats que formen el conjunt d Angkor .Angkor era l antiga capital de Cambodja durant els segles IX fins al XIV,quan l’imperi Khmer abarcaba practicament tot el sud-est asiatic.Es un conjunt format per diferents capitals de l’imperi, amb mes de 1000 estructures, de les quals 100 son temples.Va estar durant molts segles amagat enmig de la selva cambotjana, fins que al 1860 un explorador frances,Henry Mohuot la va descobrir. El temple mes representatiu de tot el conjunt es l’anomenat Angkor Wat, (wat vol dir temple), dedicat al deu hindu Visnu i tambe es el major temple religios del mon. Va ser manat construir pel rei Suryavarman II, que va regnar entre els anys 1.131 i 1.150 dC. Despres del declivi de l’imperi Khmer, va passar a ser un temple budista.La guerra civil que Cambodja va viure durant 30 anys , per molt que va massacrar moltissimes persones-entre ells molts budistes-no va fer malbe els temples i moltes estatues es van poder traslladar per conservar-les.Es calcula que per construir aquest temple es va fer servir la mateixa quantitat de pedra que per la construccio de la gran piramide d’Egipte de Keops.Es va trigar 30 anys en la seva construccio.Al 1992 la UNESCO va anomenar a tot el conjunt monumental d’ Angkor Patrimoni de la humanitat i actualment es un dels monuments que forma part de les recentment anomenades 7 noves meravelles del mon.

Angkor Thom es una de les altres ciutats (que al segle XII tenia un milio d’ habitants!) i on es troba un temple espectacular que es diu Bayon. Aquest temple esta format per 54 torres amb quatre cares esculpides a cada una.

Destaquem tambe Ta Prohm, una ciutat que no va poder ser restaurada i per aixo els arbres sembla que hagin fet les seves arrels sobre les parets dels temples, del que resulta un conjunt magic de conte de fades…com aquest:

Tailandia-Cambotja

Arribada a Cambotja per la frontera amb Poipet, fins aqui cap problema. Segellem visat i anem d’una aduana a l’altra, no sense certa precaucio ja que els nens cambotjants estan a l’aguait a veure que et poden birlar…aixo ho fa sens dubte la necessitat…es percep molta mes pobresa que a Thailandia, alhora que et planten un gran casino alla enmig.

Un cop a terres de Cambotja comenÇa un cami no precisament de roses sino mes aviat ple de bonys, sots i polseguera; resulta que a l’actual govern no li interessa tenir una carretera en minimes condicions per forÇar als turistes a entrar al pais amb avio, ja que han obert una nova aerolinea. Els ciutadans de Siam Reap (on estan els temples d’ Angkor Wat),estan molt molestos ja que es la seva unica via per arribar a la frontera amb Thailandia.

Ens hem passat 9hores en un bus atrotinat pero amb la gran sort de poder anar davant i contemplar tot el que succeia, com preveure els bonys, salts (hi havia moments que saltavem del seient…i el conductor anava dient “dancing dancing!!!”). Des de la frontera ens sorpren el verd i la llum que hi veiem, estem embadalits, i tot d’una, pasa el que per nosaltres es el xafec del segle i per ells no deixa de ser un aiguat propi dels monsons de l’epoca…si si rieu…pero el bus anava relliscant d’un canto a l’altre del cami…sort que era tot planer i el conductor tenia pinta de tenir-ho sota control.

Arribem sense cap mes problema i Siam Reap ens reap amb els braÇOS oberts, vull dir, els dels conductors de tuk-tuks que s’ens rifaven a veure qui seria el seu proper turista per enredar.