Archivos Mensuales: septiembre 2007

Krabi

Krabi com a ciutat no te res, excepte la part del port que es xula.

Pero el que si que te es que es un lloc per anar fent coses pels voltants…Nosaltres hem anat a les platges de Ao Nang, Nopparnt Thara Bay , Phranang Bay…El millor a la tarda, quan la marea es mes baixa…

Hem anat tambe a la platja de Railay (nomes s’hi arriba amb barca), aqui hi ha alguna platgeta xula (sense palmeres…)

 i intentem anar a la illa de Ko Pu , que diuen que es molt xula, pero ens quedem amb l intent ja que els ferris a la tarda no hi van, i nomes arribem a una platja prop Ban Laem Kruat. Ni una anima, i mes que una platja sembla un desert pero molt xulo.

PhiPhi

 

El dia abans estavem pensant quan seria millor anar a les illes PhiPhi (les famosiiiisimes illes del sud-est de Tailandia). Teniem nomes dos dies mes abans de tirar cap a Indonesia, aixi que vam dir “Molt be.Estrategia: Si dema ens llevem i plou o ho veiem negre, ens esperem a dema passat. Si hi ha algun tros de cel blau, hi anem!”.Super estrategia.

Ja vam quedar amb la de l’agencia (aixo nomes ho pots er per agencia..)que la trucariem a les 7 del mati per dir-li alguna cosa (“tocate los huevos”, devia pensar ella, pero va dir que si, el business es el business…).

A les 7 del mati plovia i semblava que se n’acostava una de grossa, aixi que: vam trucar dos vegades a la de l’agencia, vam despertar al tio de l’hotel per preguntar-li si li semblava que a les PhiPhi plovia, vam preguntar-li al taxista que ens duia al port , que  es el que deia l’home del temps de la zona…Cap argument ens va convencer.Vam seguir decidint que decidiriem un cop davant del mar veient el panorama.

El trajecte amb taxi ja prometia…El noi taxista, molt simpatic ell, despres de dir-nos que es deia Mac (“com el Mac Donalds “deia, ja he dit que era molt simpatic), i despres de dir-nos que a ell les noies asiatiques no li anaven, que preferia les europees, -un guinyo al david-ens va fer un comentari que va rematar l’inocent conversa. “he matat a tres persones, sabeu?” No sabiem si es que el nostre angles anava de cap a caiguda, o teniem un assassi en potencia al costat i ens avisava d’alguna cosa…Be, despres va afegir, “es que anava a 260 per hora per la carretera i no els vaig veure”. Be, vam fer cara de “si, es clar, a 260 per la carretera, ja se sap…”, i va afegir que ell abans era poli i ara era taxista, i a mes el guia de les PhiPhi, mira tu que be…canvi de feina. Tot, mentre conduia sota la pluja i ens anava somrient.simpatica manera de presentar-se, no..?

Com que davant del mar , segons el criteri del taxista i el del barquero, semblava que a les Phi Phi hi havia possibilitats de “sol y buen tiempo“,vam pujar tots a la barca.Tots, erem unes deu persones.La majoria eren japonesos,hi havia un  angles i un matrimoni italia, i nomes coincidiem en que semblavem pollastrets sota la pluja, tots amb pantalo curt i samarreta per anar a veure les illes..ah, els japonesos, aixo si,  tots portaven paraigua..

Cullons quina velocitat…aquella lancha fuera borda, anava que volava…Molt divertit, si no t’agafaves queies-, i de tant en tant anava venint aigua del sostre .Tots vam aguantar com uns campions excepte l’italia(que va comencar molt dicharachero pero va acabar que feia una peneta l’home…), que ja va comencar el viatge com una sopa.

Primera parada, platgeta…Ohhh aixo si que es una platja paradisica…l Illa de bamboo.Precios, l’aigua clara, la sorrablanca…de somni.Pssegem una mica i veiem un cartellet que no es poden agafar coralls ni petxines ni res.Com que no parlem tailandes, no entenem ben be que es el que NO  podem agafar, i agafem una petxineta fossil embolicada amb el pareo, maca maca.

 

Mirem i un altre cartellet.Aquest si que l’entenem.

Guai no?,aixo vol dir que si hi ha un tsunami  vagis cap a terra ferma, o un lloc elevat…I alla llevat de les palmeres, com a molt podiem fer un pilar de 8 (i sense folre ni manilles…). I l’italia seguia marejat, no ens serviria massa…be, millor tambe aparcar el tema…A mes, com que quan tornem a la barca fa fred, i em vull posar el pareo , em cau la petxina davant dels japonesos, i aixi  ja no penso en el tsunami i nomes penso en que quin cap tinc que no recordo on amago les coses …

Segona parada, i molt guai,  fem snorkel a una especie de llaguna que hi ha entre les roques.Xulissim, aqui hi ha moltissims peixos,  sembla que els puguis tocar! el taxista va tirant pa al voltant de la gent, i els peixos van alla.El David, emocionadissim vamos, en el seu medi. El sol no ha sortit, pero no fa fred, l’aigua esta calenta i tot es maquissim.

Dinem en una illa de per alla, i es on el taxista, amb un suspir ens diu en plan resignat “aix, mira que em sap greu, pero no podrem anar a Maya Beach “.

Que queeeeee? O sigui, (dit en plan pijo, “o sea”), que el lloc mes emblematic del tour, el tio se’ l salta a la torera sense cap tipus d’explicacio…Donc no! que tots els turistes hem vist “La Playa” del Leonardo di Caprio, i ens n’ hem enamorat (de la platja es clar,).Sembla que tothom es resigna…El David i jo investiguem i hi ha barcos que van cap alla….aixi que el David passa a l’accio, i insisteix-quan vol es absolutament convincent…-El taxista” es que hi ha unes ones de 10 metres …” No ens l’acabem de creure.El mar es veu be, hi ha gent que va cap alla i finalment, tots els turistes ens fan costat. En plan una mica fantasma el taxista diu “Molt be.Si tots voleu anar-hi..HI ANIREM.En plan comedietes.

Anem cap alla, i realment el mar mes pla no pot estar..una calma absoluta.Alla l’unic que esta regirat es l’estomac de l’italia que encara no esta be…Aixo si, el taxista diu que no podem baixar a la platja, nomes per la foto des de lluny diu.Pos aqui teniu….la foto de lluny..

Tornem i ens banyem en una zona d’aigues cristalines, aixo es molt guapo.

La tornada , …doncs “una maravilla” (amb l’accent ironic de la dona italiana…).Com que la marea estava baixissima, no es podia arribar ben be a terra…Primer fan saltar a dos japonesos quasi en marxa, i despres de remullar-los be amb el motor de la lanxa,  li perden la sabatilla.Ells molt educats saluden igualment mullats com pollastrets i caminant amb l’aigua fins al cul.La nostra sort va ser similar…la barca va embarrancar, i au! arremanga’ t les faldilles que baixem aqui…I si, tots amb els “bartulos” el mes amunt que podiem, caminant per l’aigua forca tros fins arribar a terra ferma.

Be, la veritat es que nosaltres contents, perque el dia ens va aguantar sense ploure, vam veure quasi tot el que voliem, i ens ho hem passat molt  be.

🙂

La playa

Avui hem anat a les illes PhiPhi..encara no tenim les fotos.Mentrestant, el millor que hi havia per alla la sorra…..

Kho Phangan

Us enrecordeu del post anterior que parlavem de tres illes, doncs be, ara estem a la segona mes gran, i no per massa temps!!jajaja…

Kho Phangan es bastant mes gran que Kho Tao, vam arribar ahir a la tarda despres de 2h amb ferry. Un cop vam trepitjar terra, els taxistes que aqui fan l’agost amb els turistes ens van avassallar per dur-nos a algun resort, suposadament dels cars, …pero amb els dos catalanets van topar.Ells no saben el reduit pressupost que portem aixi que ens demanaven per una carrera de taxi el mateix que nosaltres voliem pagar per dormir…aixi que ja us podeu imaginar, ..Vam anar amb “el cotxe de san fernando”.

Caminant, caminant per la platja, passem per davant de resorts, de boungalow de luxe, i similars…seguim caminant perque , es clar, aqui no ens hi podem estar, i eureka! tot esforc sempre te la seva recompensa :despres d’ 1h caminant per la sorra de la platja amb motxilles (si es que ens haurieu de veure…la gent ens mirava i no sabem pas que devien pensar, pero segur que alguna cosa despertavem..) ens topem amb una gent rasta-hyppie-moderno que llogaven habitacions, “Life Style” a preu raonable i en principi molt acollidor.Investiguem una mica no ens anessim a fotre en un tugurio i res, tot molt correcte, molt amables i super contents de que ens quedem amb ells. Com que ja era tard, pero l’aigua era com una banyera, ens vam fer un banyet amb la posta del sol…iuuuaaaaaaa


Aixi que aqui estem, amb els rasta-hippies i tres turistes mes, a primera linia de mar.Ara per cert ens esperen per sopar i volem anar-hi aviat per colar-nos a la cuina i aprendre a fer Noodles estil Path Tay.

Per cert de les platges de l’illa res a envejar a les de Kho Tao, avui hem estat voltant amb moto, sucant-nos a totes les caletes que semblaven interessants i ha estat fantastic, sorra blanca, palmeres, aigues transparents i….oohhh!!!!!… malauradament tambe molts resorts i boungalows…sniff!!! seria tan bonic estar a enmig i no veure res mes que palmeres, sorra blanca i aigua…Be, de tant en tant ens haurem de topar amb els ressorts dels “typical fat deutsch men ” (dit en boca d’ una hippie amsterdamsina…)

Kho Tao

Per fi a les illes, en teniem ganes per dues raons : comprovar per nosaltres mateixos que es aixo de platges paradisiaques i poder estar amb el cul en remull sobre unes aigues transparents, netes,aigua fresqueta i amb molta fauna …l’ultim record de platja el tenim a Vietnam, aigues calentes, vaja dir calenta es quedar-se curt….mooooolt calentes i res d’espectaculars.
Kho Tao, es la mes petita de les tres illes que estan davant de Chumphon, al golf de Tailandia.La majoria de turistes que venen es per fer submarinisme ja que compta amb molts racons amb forca vida marina.D’altres, com nosaltres volen descobrir una illa que en principi no hi havia d’haver massa gent…trobar caletes mig buides…quina llastima!!!! sembla que ja esta tota petada, arreu on mires hi ha resorts, drivings i demes, no queda cap cala sense explotar…aixi q on voliem trobar-nos perduts en mig de l’ocea ens hem trobar rodejats de bungalows. A mes, l illa esta realment dirigida cap al submarinisme (aixo esta molt ben preparat realment…tens de tot i mes). I si plou (com ens va passar el primer dia) cap problema, es pot fer igual.


El primer dia vam llogar una scooter i vem anar a voltar.Rapidament ens vam adonar que sense alguna cosa mes potent sota les cames poc podriem visitar,… resulta que a gairebe totes les cales interessants hi ha una mega trialera de fang, sorra i bonys…aixi que o vas caminant (amb el que perds molt de temps) o et busques un estri millor per anar-hi.

Aixo es el que noslatres vem fer, aprofitant l’aniversari del David vam gastar-nos la pasta i vam llogar un quad…senyors i senyores..espectacular!!!! quin trasto mes ben parit, semblen els unimogs amb el que els alemanys arrossegaven els avions, ho puja tot!!! ara el perill ve alhora de baixar ja que amb tant desnivell els frens no podien, pero aqui estem, sans i estalvis, amb totes les caletes interessants al nostre cap, que de ben segur hagues estat impossible visitar si no arriba a ser per el bitxo aquest.

Anem cap a ses illes tailandeses!

Anem cap a ses illes tailandeses!

Chang Mai

Be…tenim un dia per veure la ciutat..la millor manera? Moto! I aixi descubrim una mica que aquesta ciutat es enorme! no ens l’imachinavem tan gran, i sobretot ens l’imaginavem mes rural… aixo es una urbe!

Entre altres coses-el millor es quan ens fiquem pels carreronets a descobrir – anem a veure un temple que no ha estat restaurat i que es molt xulo, molt tranquil, que es diu Wat Ched Yod. Passem per varis mercats, i acabem dinant en un mercat local un pollastre i unes coses que encara no sabem que son,..aqui diuen que el menjar al carrer es del millor que hi ha i anirem probant…Tambe anem per una carretera plena de fabriques que es poden visitar (hi porten els turistes i tot com a cosa important a veure de la ciutat), i anem a veure com fan unes estatues de bronze (moltissimes de buda, d’elefants, d’animals, …veiem com fan tot el proces de fer forquilles) . La mes xula que veiem, es veure com fan els vanos (de ventar-se) i les umbrelles, els paraiguets aquests amb motius de flors que porten les asiatiques-per la pluja, el sol, el vent, per tot ho fan servir, aqui no ets ningu sense un paraiguet d aquests.

No comprem res pero ens passem l estona somrient a tot el que ens expliquen… en general tot ens sembla maco, i carissim, per aixo ..som molt educats i marxem rapidet rapidet, dient “hop kun han”(gracies en tailandes) , i quasi fent reverencies , perque no ens encolomin res…

El triangle d’or i el museu de l’opi

Des de ChiangKhong, hem agafat una moto i hem fet la ruta per anar a veure el punt des del que es veu el Triangle d’Or

El cami  te el seu encant, son uns noranta kilometres…Semblava que estes a punt de ploure, pero era aixo o quedar-nos tancats a casa…, hem decidit arriscar-nos i… finalment el sol ha sortit!

Que es el triangle d’or? El triangle d’or es una zona on conflueixen tres paisos:Tailandia, Laos i Birmania. A Sop Roak , on hem arribat amb la moto, hi ha un mirador, des del qual es poden veure els tres .No deixa de ser curios que des d’un mateix punt puguis veure tres paisos a la vegada…i no es ben be el mateix que estar a l’encreuament entre Sant Joan Despi, Esplugues i Cornella…!

El nom prove de la seva relacio amb l’opi, en altres temps anomenat Or Negre,( abans que el pes del petroli el superes…).A Tailandia practicament s’ha erradicat el cultiu de l’opi, pero aquesta zona ha estat zona de cultiu i contraban durant molt de temps.

Hi ha un museu superinteressant a la mateixa Sop Roak que recomanem de visitar

Mexic-Tailandia

En el primer poble de Tailandia, ChiangKong, hem dormit a la ghesthouse bamboo ,on fan menjar mexica, i tenen un cartell que ens ha fet molta gracia…

Tornem a ser a Tailandia.Viva el rey!

Aquesta es la frontera de Laos amb Thailandia pel Mekong…

Slow Boat cap a Tailandia

Ens esperen dos dies en slow boat (barca lenta) pel Mekong. De Luang Prabang 9 hores en barca amb una parada a Pakbeng on seguim per continuar l’endema 9 hores mes…

(Mirar a les dades practiques , informacio sobre l’slow boat i l’speed boat)

Compartim viatge amb la Madame, una dona australiana . Li diem Madame, perque ens va explicar que una de les seves intencions era instal.lar-se per un temps al sud-est asiatic i ajudar a preparar el viatge a les dones que com ella, fan el viatge soles (n’hem trobat moltes de la seva edat anant pel mon!).Li vol posar Tour Madame.Ta be no?

Per cert,…quin angles my God! a Australia el tema de l’angles tambe el tenim xungo…no ens quedara ni una neurona per aprendre, perque totes les gastarem en desxifrar que diuen els australians! no paren de parlar en argot i menjant-se les paraules,…

Nong Kiew-Muang Noi

Des de Luang Prabang hi ha moltes possibilitats de fer sortidetes….Nosaltres pel temps i diners, ens hem decantat per anar al poblet de Muang Noi.

Despres d’agafar un tuktuk forca ple (inclus un anec viu lligat amb una corda per les potes)- arribem a Nuang Kiew, des d’ on agafem una barqueta que ens porta a Muang Noi.

El paisatge durant aquesta hora, incomparable, dels millors que hem vist…nomes per aixo ja ens ha valgut la pena el viatge.

Muang Noi es un poblet , al qual no hi ha mes manera d’arribar com no sigui remuntant pel riu (o sigui que no hi ha cotxes..) .Esta rodejat de muntanyes en un paisatge idilic.

La majoria dels seus habitants viuen del turisme, i encara que sembli que hagi d’estar ple de resorts, la veritat es que tot son bungalows de bambu bastant tronadets pero amb molt d’encant.El nostre estava a segona linia de riu, com si diguessim.

La llum va amb generador i a les 22 de la nit s’apaga, aixi que vam quedar per fer un sopar internacional a les 20h amb la majoria de turistes del poblet (un israeli, una laosiana, dues franceses, un angles, una australiana i una americana…)

Aqui el riu segueix servint per tot….hi colen l’ arros i hi renten la roba al costat..

Luang Prabang

Per comencar, el paisatge des de Vang Vieng fins aqui es EX-PEC-TA_CU_LAR, y hasta aqui puedo leer…malgrat es pot fer una mica llarg i curves (unes sis hores en bus…)

Patrimoni de la UNESCO des de 1995, la ciutat de Luang Prabang es el principal desti turistic de Laos. S’enten perque esta situada a la confluencia de dos rius, el Mekong i el Nam Khan, i rodejada de muntanyes. Va ser la primera capital del temple laosia, pero al 1545 la capital es va traslladar a Vientiane, malgrat que Luang Prabang va seguir sent el centre religios i espiritual del pais.

La ciutat en si, te una part antiga guapissima, on es barregen edificis colonials francesos amb mes de 50 temples budistes . Nosaltres hem anat a veure alguns dels temples, Wat That Chom Si (dalt del turonet Phu Si des d’on hi ha unes vistes de tota la ciutat), el Wat Xieng Thon, el Wat Mai i el Wat Visoun, els que ens han dit que valien mes la pena.Tots tenien molt d’encant, la veritat.

Una cosa que hem fet que recomanem es anar a visitar les cascades de Kuang Si.
Ens hem ajuntat amb una parella australia-alemanya, dos catalans (com no, Joan i Maria), i un altre alemany i vinga, tuk tuk 28 kilometres,hem arribat al parc, on hi havia les cascades, que son un conjunt de caigudes d’aigua amb gorgues plenes d’aigua on en alguns llocs es possible banyar-se…

Hi ha corrent, pero hi ha trossos on no hi ha cap tipus de perill i et pots banyar perfectament…va ser molt divertit!

Vientiane “un amour…”

Vientiane es la capital de Laos.Te menys d’un milio d’habitants, i quan hi hem arribat no hi havia massa turisme, i aixo ens ha fet pensar que mes aviat estavem en un poble gran que no en la capital d’un pais….De fet sembla que hagi de ser la capital mes tranquila de tot el sud-est asiatic, visto lo visto…

A nosaltres ens ha agradat molt,-hi ha gent que la troba avorridota pero precisament aquesta tranquilitat i el relax …Veniem ESTRESSATS de Vietnam, de les seves presses, de la seva insistencia i persecucio per vendre, dels enganys al turista, dels crits i empentes de tot quisqui per vendre alguna cosa….

I arribem aqui, i fins i tot costava de creure….quin respir! els carrers amb pocs turistes, i ara un temple aqui, ara un alla, monjos caminant, gent amb bicicleta….Mmmm uns croisantets, unes baguettes, una placeta amb sortidor…Vientiane es un dels llocs on es denota mes la influencia francesa, inclus aqui tenen una avinguda, Patutxai, que seria el que li diuen Les Champs Elysees de Paris….Entre els temples i pagodes trobem cases d’estil colonial frances.

A primera hora del mati seguent, veiem la ofrena als monjos de la que parlem en l’anterior post i que ens va encantar.Total, Vientiane “un amour”…

Vang Vieng…de pas

Des de Vientiane, el nostre seguent objectiu era Luang Prabang….passant per Vang Vieng, on vam decidir parar durant una tarda…

Deixarem que un altre bloger expliqui una mica que tal es Vang Vieng amb les seves paraules, no caldran mes comentaris:

Vang Vieng es como un parque tematico para youngsters y tambien un paraiso para el aficionado a las drogas duras como el opio o los magic mushrooms. En practicamente todos los restaurantes te puedes tomar un batido condimentado con marihuana, o saborear las delicias de la cocina local con una “happy pizza”, salteada con setas alucinogenas. El rio que pasa por el pueblo esta plagado de bares con hamacas al estilo chill out, entre banyo y banyo las puestas de sol detras de las montanyas que coronan el paisaje ofrecen, dia tras dia, un espectaculo digno de ver. Los gritos de los ninyos jugando en el agua al atardecer, o la musica reggae sonando por los grandes speakers de los garitos. El deporte local es bajar el curso del rio flotando con pneumaticos, con el culo mojado y agarrado a una beerlao. En la orilla los chiringuitos ofrecen bebida y diversion gracias a unas tirolinas por las que los ninyatos se tiran, para finalmente caer en el agua.

Per nosaltres ha estat una beer laos i un batut de platan apalancats en un bar amb coixinets en plan haima…La veritat es que els voltants son macos, i hi ha forca coses a fer com algun treking, escalada, i kayac, pero segurament a Catalunya sera molt millor, diguem que seria “prescindible”

Felicitats mare!!!!

La foto es d’una platja de Vietnam , aixo no es Laos, que “aqui no hay playa!”…pugem la foto amb un dia de retard pero es que no teniem internet al poblet que estavem….
Doncs aixo que FELICITATS !Remuaks!

Laos

 

Que en sabeu de Laos a part de que es on es va amagar el Roldan…?

Qui vulgui que llegeixi per saber una mica mes…

Laos te el tamany de Gran Bretanya, i es l’unic pais del sud-est asiatic sense sortida al mar.Aixo si, el 70% de laos te un paisatge increible, entre muntanyes i planes de tots els colors, i esta banyat pel riu Mekong.Hi ha moltissims poblets tranquils , perduts pel mig de la vegetacio plens de pacifics i agradables laosians..

Laos durant la seva historia ha estat envait i atacat per les nacions veines (i no tant veines…) : Cambodja, Xina, els francesos (durant mig segle, per aixo hi ha tanta influencia francesa..), els japonesos…Al 1946 va establir la seva independencia, (amb molts conflictes) Durant la Guerra d’ Indoxina, els comunistes del Nord de Vietnam van veure que Laos estava molt ben situat i hi van establir bases estrategiques. Per aixo els americans van bombardejar Laos.A l’antiguitat Laos es coneixia com “el regne d’un milio d’elefants”.Despres de la guerra del Vietnam, es va coneixer com a “el regne d’un milio d’oblidats”… Diuen que Laos va ostentar el dubtos privilegi de tenir el pais mes bombardejat de la historia, malgrat durant la guerra es va mantenir neutral.Finalment es va declarar la republica democratica popular comunista al 1975.

Aqui a Laos el 60% de la poblacio practiquen el budisme theravada.Creuen que el desti que ja esta escrit  per aixo molts cops se’ ls acusa de ser un pais amb poca ambicio. De fet els colons francesos diuen una frase que ens ha fet gracia: “els vietnamites planten l’arros, els cambodjans miren com creix, i a Laos escolten el soroll que fa quan creix…”

Segons la seva doctrina, l’existencia es caracteritza per la dukkha (sofriment, inatisfaccio imalaltia), anicca (no permanencia, coses efimeres), anatta (no substancialitat).

El Nirvana per ells significa literalment l’extincio de totes les causes de la dukkha.Tots creuen en una existencia millor i per aixo aporten ofrenes als monjios, per vetllar per la seva existencia futura i la dels seus familiars.Nosaltres hem estat presents en un dia en que es celebraven les ofrenes als monjos,una cerimonia plena de color i tranquilitat.

Visca Catalunya!

Ho hem celebrat menjant esmorzant un cafe au lait, un expresso, unes muffins i un brownie, en una pastisseria sueca de Vientiane.Visca la globalitzacio!

Voliem un entrepa de fuet per fer pais, pero aqui res de res…

SAPa

Anem cap a Sapa, que diuen que es una de les zones que valen mes la pena deVietnam.

Per situar-vos, estem quasi tocant a la Xina, al nord de Vietnam . Per anar-hi, una mica odissea…Agafem el meravellos tren de luxe, amb soft bed (quina merdeta tu,del temps de la guerra.Molt tronadet, no era ben be com a les fotos que venen a totes les agencies…inclus hem fet fotos de com era el vago per allo de “troba les 7 diferencies” i poder comparar amb el que ens havien venut. 

 

A mes l’aire acondicionat a la cara a tota ostia, encara que no hem agafat una calipandria de cal canto. Per si fos poc quan arribem mig adormits, ens discutim a crits , -el tio era un maleducat- pel preu del minibus que ens ha de pujar per una carretera de curves. Finalment anem pujant per una carretera de curves…

Per un moment ens preguntem si allo es Londres, degut a la intensa boira que cobria tot el paisatge…Arribem i boira.Busquem un hotel.Ens segueixen moooltes dones i joves que ens intenten vendre coses de les seves etnies, motociclistes i taxistes perque els lloguem les motos, hoteleros perque els agafem habitacio….alla es monta una subasta de a veure qui ens deixa l’habitacio mes barata, i tots van pujant. Dinem, i segueix havent-hi boira.  Aixo si,a la que comencem amb la motiqui a anar per aquelles muntanyes…

 us hem dit que aixo es Sapa es troba en una vall entre poblets de muntanya…que hi ha la vall que esta plena de terrasses d’arros, i tot es verd, ….?Doncs aixo. Que quan la boira ha marxat hem disfrutat de valent.

L’endema hem fet un trekking de cinc hores -ens guiava la Mi, una noia del poblat Thi.Aqui hi ha molts grups etnics diferents que -aquest cop gracies al turisme-han aconseguit tornar a recuperar part del seu patrimoni i els pobles han reviscut.

Aixo si, es un agobio que no paren d’intentar vendre, es la seva manera de viure pero realment es pesat.Miris on miris estan alla i t’envolten donant-te copets a l’esquena i cridant la teva atencio…com a tants llocs aqui al sud-est asiatic…

Halong Bay

 

Una de les joies on hem anat i que malgrat el mal  temps hem pogut disfrutar:Halong
Bay
Quin paisatge! Son quasi 3000 illes d’origen carstic, moldejades pel vent i l’aigua que fan que miris on miris tinguis ganes de fer moltes fotos…A les seves entranyes les illes amaguen coves, platges i grutes.  Nosaltres hem anat a veure unes coves amb estalactites, estalagmites i columnes, hem fet una mica de kayac, pero ja no ens hem pogut banyar mes (be el Javi si,que es un valent).
 

La guia,era una estupida, pero mira era tan maco que ni ens enrecordem oi Bibi? SSSSSHHHT.  A dades practiques explicarem la millor manera de visitor Halong
Bay, amb una barca d’un pescador i t’estas uns dies relaxat fent el que vols (banyar-te,kayak,parar a les platges) i ell et porta .Javi….haces un comentario con el telefono
del hombre?
Es mes car pero diuen que val molt la pena.Llastima de no haber-ho sabut abans,…