La granja de la Mandi i en Bill

A dues hores de la costa, prop de Nimbin, ens trobem enmig de la campinya amb la nostra nova furgoneta, una Britz de relocation (veure a Dades Practiques Australia que es una relocation…val la pena si penseu viatjar en furgoneta), que ens portara a la granja de la Mandi i en Bill.

No estem del tot segurs de trobar-la, massa indicacions, creuaments, tot s’assembla…pero nomes el cami ja s’ho val. Imagineu-vos aquella postal idliica dels prats de la Heidi i el abuelo:unes muntanyes (no tant altes es clar…no estem a Suissa)!, pero amb multitud de tonalitats de verd, i vaques campant per tot. kilometres i Kilometres endins envoltats de muntanyes i prats, sembla que cada cop hi ha menys cases, i menys gent per preguntar. Finalment, quasi per casualitat arribem a la granja de la Mandi i el Bill.

La Mandi es una eixerida cincuentona australiana, amb qui vam coinicidir en un poble perdut de Laos, i que malgrat xerrar-hi poca estona ens va passar la seva adreca, perque si quan anavem a Australia anavem “per la seva zona” la passessim a veure a la seva granja. Ha dit granja? aixo ens atrau. Per aixo ara ens ho hem muntat per venir aqui , a la seva zona, envoltats de campinya i buscant la granja enmig de la inmensa extensio de camps.

La granja en questio es forca humil, pero super acollidora.Amb les seves 320 hectarees de terreny, te les seves vaques, toros, wallabies (cangurs petitets) , anecs, ocells…I aqui viuen la Mandi i en Bill amb els seus dos fills adolescents. Ens van preparar una barbacoa de benvinguda, d’aquelles de quan la gent de camp sembla que diguin “nens, mengeu que us heu d’alimentar..” i vam estar partint nous de macadamia i xerrant , super be. Per cert, el nostre objectiu d’aprendre angles, continua.En Bill te un accent tancadissim, pero aconseguim entendre’ns-o aixo ens sembla, jeje- !

Vam dormir just davant de la granja, amb la nostra superfurgoneta, i ens vam despertar amb uns sorolls (tooptoptoptop). que semblava com si una familia d’anecs passegessin per sobre la nostra furgoneta I es que eren aixo precisament, un munt d’anecs passejant pel sostre!

Despres de fer el cafeto , donar menjar als vedells i visitar els voltants, enfilem altre cop carretera avall a traves de la campinya. Sydney ens espera!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Anuncios
A %d blogueros les gusta esto: