Archivos Mensuales: octubre 2007

Orangutans.

L’ ultim dia a Sumatra l’hem passat en un parc nacional on hi ha molts orangutans, a BukiLawat, el Madi ens va dir que no ens el podiem perdre ja que era un dels llocs del mon on podies veure mes orangutans.
I siii, ! despres de una excursio de 10 hores amb bus , 3 hores amb una mini van i un cop alla amb una excursio caminant de tres horetes , en vam veure uns quants, inclus una orangutana amb el fill, que el David va donar de menjar i li va dir “xoca esos cinco”

i tenim el video on es saluden. Una bona manera de despedir aquests dies a Indonesia!
Tenim un amic, el Damia, que si hagues estat alla hagues sigut la persona mes felic del mon, li dediquem la foto

Anuncios

Moltes gracies!

Amb la Maribel i el Madi hem compartit els ultims dies a l illa de Sumatra (Indonesia) i ens han estat fent de guies i anfitrions , millor impossible, son mas majoooos .Ja heu vist que el madi el dia que havia de treballar se’ ns enduia amb ell, i si no amb la Maribel ja ens tenien preparada una excursio per l’endema! Hem menjat i compartit obrint el Ramadan amb els seus amics,

hem anat a fer snorkeling a una illa i hem vist una meravella de fons mari (malgrat estava devastat pel tsunami, era fantastic!) , hem anat a un centre de rehabilitacio d’elefants ,…

Ole, TERIMA KASIH!!!!!!! (gracies en indonesi).Satu, due,tiga!!!

estem de Ramadan!

Aquesta es una zona 99% musulmana i aqui estem de Ramadan.Diem “estem” perque com que anavem amb gent d’aqui, hem seguit, si no per imposicio, per respecte, les normes que marca la provincia…hem flipat, i ho explicarem perque ens ha impactat molt.

Pregar 5 cops al dia mirant la meca (aixo no ho hem fet, es clar…), pero si anaves amb autobus, paraven per pregar, les botigues tancaven , a la vida diaria es notava molt..Durant tota la nit se sent com canten el Coran a les mezquites de lluny…

Hem anat a una mezquita (que suposadament imitava la de Cordoba, ens van dir)  i evidentment ens hem hagut de rentar els peus , descalcar-nos per entrar, demanar permis…Ens hem hagut de tapar de cabo a rabo, realment a la porta molta gent ens feia el gest de que ens haviem de tapar els cabells…i aixi ho hem fet…quines pintes (Sor M i Sor C) …ha estat molt i molt be , i la Mezquita molt maca.Les dones a la part de darrera,…

A una altra mezquita hem conegut un Imam molt majo,  i un altre home ens ha convidat a prendre un suc a casa seva amb la familia,aixi com si fos la cosa mes normal i cap alla que anem, son com molt acollidors si veuen que respectes la seva religio.

Fem deju de 5,30 del mati a 18,38 de la tarda (des de que surt fins que es pon el sol).No podem ni menjar, ni fumar, ni beure aigua (a no ser que estiguis malalt o tinguis la regla).I costa inclus comprar menjar durant aquella estona! Nosaltres ens ho hem saltat…pero per respecte no t ha de veure ningu, llavors ens compravem uns noodles de pot, i a l habitacio a menjar.Pero el respecte tambe vol dir que en moltes ocasions que estavem amb gent ens fotiem de gana, i ens passavem el dia picant patates d amagat,..

A les 18, 30 obriem el Ramadan, se abre la veda! es pot menjar, i tothom es reuneix amb els seus a taula. Es xulo de veure el canvi que hi ha, i la gent esperant amb el menjar a taula sense poder menjar fins que no sigui l’ hora exacta de la posta de sol.

Aqui hi ha policia religiosa, que realment es molt drastica.Per donar alguns exemples que ens han explicat

-a la platja la gent ha d ‘anar vestida, i no pots anar amb parella.A mes a mes, tanquen a partir de les 18..
-si ets musulmana i no portes vel, et poden parar pel carrer
-si fumes un porro i t’enganxen et poden caure 6 mesos de preso, i si tens marihuana a casa, un any, siguis del pais que siguis
-no pots mostrar massa contacte publicament entre noi i noia si no estas casat.
-has de fer el Ramadan obligatoriament si ets musulma

Molta gent, tambe musulmana, creuen que es molt drastic pero es el que hi ha..Pel que ens diuen banda Ache es un dels llocs menys permisius.

Elephant team, o a la busqueda d un elefant salvatge

 

Si es que no es pot home…no es pot anar amb aquest tipus de gent per la vida…Aixi passa el que passa. Una infermera d’emergencies (top ten), la Maribel ; un bombero en busca d’aventures, el David, i un logista-periodista,hombre para todo- indonesi, que forma part d’una organitzacio que treballen amb temes rehabilitacio de la natura local,el Madi..

Resulta que estem alla sopant, en un buffet a peu dret, amb la gent d’un congres sobre la rehabilitacio de la flora i fauna de la zona,  on el Madi estava fent fotos  i on l’organitzacio on treballa, hi era convidada .I estem alla els tres catalanets esperant que el Madi acabes de fer les fotos, quan ens ve tot emocionat, i ens diu mig en angles mig en castella :Oye, que se ve que una manada de elefantes salvajes se estan aproximando a un pueblo que esta a siete horas de aqui, i que con la organizacion vamos a ir para ver que podemos hacer.Que si quereis, os venis i formais parte del equipo.

I no va i els dos locos que tenia jo al costat feien uns ulls com taronges, i el David va i suelta ” adelante, los planes que se improvisan son los mejores,por mi, fantastico”, i la Maribel, “i tant, nosaltres encantats,no?!”I em veu a mi que faig una cara estuperfacta, i em diu “has entes el que deia? que si..”.I dic,” siii,si entendre-ho si…’I els dos mirant-me esperant que mes deia jo,…’Mireu, a mi a la feina, aixi en plan de natura, el mes emocionant que em passa es que tinc una gotera a sobre l’ordinador, o que em ve a molestar el mosquit tigre del Prat .. i l’ ultim elefant que he vist de prop va ser a Rio Leon Safari ..”

Els vaig veure als tres alla , i que volieu, tambe era divertit el tema…I clar, qui es podria negar a formar part de l elephant team?I menys, en ramadan, que es com aqui el Nadal i per Nadal, to el mundo es gueno, i els elefants tambe…

Total, ens llevem al mati, i les coses ja havien canviat una mica...No eren una manda d elefants, era 1  elefant(alabat sia Deu), ni tampoc estava a 7 hores, eren 5 hores…Pero salvatge si, que ho seguia sent…El poble es diu Geumpang i tenia uns 500 habitants maxim

L’elephant team o dit d’altra manera,   l’ equip d’experts -encara ric de ser una experta en el tema elefantil jaja..- erem nosaltres tres, el Madi, la Yep i un altre noi -que si que hi entenen- i un mahou (cuidador d’elefants ). Ara ja sabia mes el nostre paper…la nostra feina seria anar a buscar la informacio, veure com estava el terreny, els danys que havia causat l’elefant..i a partir d’aqui, l ‘organitzacio s’encarregaria de muntar tot el sarau per fer que l elefant s allunyes del poblat, o endurse’l al centre de rehabilitacio que vam anar a veure el dia anterior (es veu que es una moguda que dura forca temps i es mou molta gent…)

Despres de cinc hores de cotxe-un paisatge fascinant, amb bastanta acalorada, amb el  jelbab (mocador al cap que ens tapes els cabells) i ben tapadetes  les noies ( que aqui a les zones rurals es veu que es seria un escandol aixo d anar amb tirants i pantalons curts)  arribem al poblet, i comencem a treballar.

Sembla com si anessim de romeria de casa en casa… i cada vegada se’ns afegeix algu.Anem anant per tot el poble  parlant amb la diferent gent implicada i tambe per temes burocratics de papers i permisos. Aixo vol dir, anar a parlar amb el chaman del poble, i tota la gent i veins que estan per alla ficant cullerada-els policies, i allegats,  el cap del subdistricte ( que te una berruga tant gran que no puc deixar de mirar-li en tota l’estona …)… i aixi anem parlant amb tots. Be, parlar parlar, nosaltres no parlem, pero escoltem amb tanta atencio que sembla que ho entenguem tot…a mes s ha de suposar que som de l organitzacio i que ho tenim tot controlat i posem cara de poker jaja…

Ens vam quedar a dormir al poble, els nois en una habitacio i les wandites en una altra (aii maribel i la mosquitera, te’ n dec una..)

L’endema al mati el torn era per la gent del poble…es clar, la gent volia-com no!. que els experts veiessim  el terreny, i si podia ser l elefant, es clar. Aixi que som-hi! tots cap a les afores del poblat.Tots som l’equip i gent del poble amb el chaman i un policia.

Anem tirant, amunt amunt, adentrant-nos en una zona  fins que ens parem i improvitzem una sala de reunions per entrevistar a la gent del poble, alla a les afores. I digo yo..no podiem anar a una saleta, a l associacio de veins local a parlar del tema…Noooo alla tu, al mig de la selva, envoltats de natura, perque si venia l elfant el poguessim veure be i tenir un bon plano…..aiiix.

 

La gent anava explicant que l elefant se ls havia menjat els conreus, ens van ensenyar un video en un mobil d’un especimen enorme, i ens deien que uns nois li havien ferit un ull amb una pedra, …

Alla, la gent una mica alterada, pero ningu semblava tenir pas por….es clar, amb un equip d experts alla qui anava a tenir por, oi, jeje…De reull, jo anava mirant alternatives per si venia corrents la bestia (situacio que no hauria pensat mai que hagues de plantejar-me!) :
– pujar a una palmera,-opcio descartada- 
-amagar-me darrera una roca i anar donant voltes fins que l’elefant es canses de mi (el dia anterior discutiem qui era mes rapid l elelfant o nosaltres),
-Una altra opcio era, que mentre sortia corrent, agafar una branca de platans perque es distraies…

De fet, es veu que al llarg del mati, la idea de perseguir a l’elefant, va quedar descartada, pero com que servidora no parlava indonesi, alla estava jo, planificant la fugida.

Total,  que es com aquells acudits que es fan llargs i al final no passa res…L’elefant no va apareixer, i al poble es van quedar molt contents que hi haguessim anat,  l organitzacio es posava a treballar…, I que nosaltres tambe tu, molt contents, d haver viscut l’experiencia, , d haver tingut l oportunitat d assistir a un proces d aquestes caracteristiques i formar-ne part, de veure tot el paripe que es muntava, de riure, de imaginar…I que vols tu, que al final m’hagues agradat que la bestia hagues aparegut en algun moment per fer alguna fotito, que a mi aixo de la fotografia natural em mola, m’hagues posat a davant i com que corro mes que ell, segur,  cap problema, i ara tindria una foto digna del National Geographic

🙂

Tsunami.La zona zero

Hem anat a veure la zona 0 del tsunami,…De fet Banda Ache va ser tot ell zona 0…de 500.000 persones diu que es van morir 300.00…Aqui tothom amb qui parlem ha perdut algun familiar o amic, es super fort.

Intentarem explicar-vos mes amb detall, per ara, unes fotos valen mes que mil paraules.

en aquest seguent estem a 5 km de la costa

I aqui la platja, la onada era com un edifici de 6 plantes.Ens podiem imaginar la sensacio d impotencia de ser en aquell moment, en aquest lloc.Brutal.

Cases (les que quedaven en peu, la majoria, arrassades):

Arribem a Banda Aceh,Sumatra

Arribem a les 7 del mati despres d’un horroros viatge de 10 hores amb autobus (estem a la zona dels lavabos, de fumadors, el segon conductor ronca darrera nostra, l’aire acondicionat ens cau a la cara i podriem dir mes coses pero la idea ja ve ser aquesta,…).

Ens ve a buscar la Maribel. Es surreal estar aqui en aquest raco de mon tres catalans…Es veu que aqui som dels poquissims (si no unics!),  turistes que hi ha, ens ha dit que l’unic que hi ha aqui son cooperants .No nomes pel tsunami del 2004, sino que la zona ja es trobava en estat d’emergencia degut al conflicte que enfrontava l’exercit indonesi amb la guerrilla del Moviment per a la Lliberacio de Aceh , que des de 1976, reivindica la independencia de la provincia i que van firmar el tractat de pau al 2005.

Emocionadissims d estar aqui i contentissims d’estar amb amics, i gent local que ho coneixen tot i que ens explicaran moltes coses interessants.

Indonesia

Estem a Indonesia..concretament a la zona de Sumatra, que a tots us sonara pel mateix, el Tsunami que hi va haver el 2004. Aqui per tot hi ha un A.T i un D.T (Abans Tsunami, Despres Tsnuami)…

La ciutat on som es diu Banda Ache, podeu mirar al mapa i veureu que esta a la illa de Sumatra al Nord de tot.

Tenim una setmana per davant, i tot ens sembla interessant.

Per comencar estem en una zona on el 99% de la poblacio es musulmana i estem en mes de Ramadan…I volem o no l’estem fent, perque si no es per prohibicio , es per respecte….

No podem escriure massa, internet va suuuper lent…Aixi que molt menys pujar fotos.Aquest post es queda aqui!

Anuncios