Archivos Mensuales: noviembre 2007

Great Ocean Road

Aix…encara que curt, -no vam calcular gens el timing- recomanem molt i molt que aneu a  Great Ocean Road….

Son 140 km d’una carretera de curves, la B100, coneguda coma Great Ocean Road, que voreja la costa de l’estat de Victoria.,-nomes amb aquesta definicio no motiva oi?-Doncs mes:

Es precios, les platges, els penyassegats, la llum , les cales, les roques erosionades pel vent…  nosaltres nomes hem pogut fer el primer trosset, fins al far…i segurament ens hem perdut el millor .Aixi que a la llista de les coses a veure, no podem posar “tengui”, i li posem un “falti”, en espera que el proper cop siguem una mica mes previsors amb la distribucio del temps.I tambe millor venir cap al desembre que fagi una mica mes de caloreta, perque fa una mica de rasqui.

Anuncios

La familia .Una mica es la dona del mico

Aqui estem encara amb mes familia Mans , aquest cop de Melbourne. A mes de cuidar-nos com si fossim familia (jeje), ens han acompanyat amunt  avall, i a destacar que ens han alimentat de conya, a base de barbecues per sopar i cereals per esmorzar, dues de les coses tipiques d’Australia.
P1080303P1080158

En un sopar, enmig d’una conversa australiana, jo li dic al David: “en vols mes?” i ell diu”una mica”. I no salta la aunt Rita, la mes iaia de tots, i diu amb un accent d’entre Mataro i Arenys de Munt ” una mica es la dona del mico!“. Jeje, filla de catalans pero que ha viscut tota la vida a Australia, i encara que en moltissims anys quasi no ha parlat catala, mante perfectissimament una conversa amb nosaltres en catala.

Mes fotos, i el rumor que els Mans potser tenim sang de princeps …es una historia molt llarga, que pot ser o no veritat,pero que corre per Australia jeje…si algu vol saber mes, que convidi a una cerveseta a la princesa
😉

Lindy a Melbourne

 

Feia tres mesos que no ballavem! quan ja no recordavem ni que era un basic, ens trobem amb el Peter i la Vida, una parella australiana que vam coneixer fa molts anys a Suecia, que son lindy hopers.Hem sopat amb ells, i el Peter (la Vida estava amb una panxa de 9 mesos..) ens ha acompanyat a provar l’escena swinguera melbourniana.Malgrat no hi havia moltissima gent, teniem tantes ganes de ballar que ens ha sentat molt be, ens han fet jam de benvinguda i tot.

Anuncios