Archivo de la categoría: Vietnam

SAPa

Anem cap a Sapa, que diuen que es una de les zones que valen mes la pena deVietnam.

Per situar-vos, estem quasi tocant a la Xina, al nord de Vietnam . Per anar-hi, una mica odissea…Agafem el meravellos tren de luxe, amb soft bed (quina merdeta tu,del temps de la guerra.Molt tronadet, no era ben be com a les fotos que venen a totes les agencies…inclus hem fet fotos de com era el vago per allo de “troba les 7 diferencies” i poder comparar amb el que ens havien venut. 

 

A mes l’aire acondicionat a la cara a tota ostia, encara que no hem agafat una calipandria de cal canto. Per si fos poc quan arribem mig adormits, ens discutim a crits , -el tio era un maleducat- pel preu del minibus que ens ha de pujar per una carretera de curves. Finalment anem pujant per una carretera de curves…

Per un moment ens preguntem si allo es Londres, degut a la intensa boira que cobria tot el paisatge…Arribem i boira.Busquem un hotel.Ens segueixen moooltes dones i joves que ens intenten vendre coses de les seves etnies, motociclistes i taxistes perque els lloguem les motos, hoteleros perque els agafem habitacio….alla es monta una subasta de a veure qui ens deixa l’habitacio mes barata, i tots van pujant. Dinem, i segueix havent-hi boira.  Aixo si,a la que comencem amb la motiqui a anar per aquelles muntanyes…

 us hem dit que aixo es Sapa es troba en una vall entre poblets de muntanya…que hi ha la vall que esta plena de terrasses d’arros, i tot es verd, ….?Doncs aixo. Que quan la boira ha marxat hem disfrutat de valent.

L’endema hem fet un trekking de cinc hores -ens guiava la Mi, una noia del poblat Thi.Aqui hi ha molts grups etnics diferents que -aquest cop gracies al turisme-han aconseguit tornar a recuperar part del seu patrimoni i els pobles han reviscut.

Aixo si, es un agobio que no paren d’intentar vendre, es la seva manera de viure pero realment es pesat.Miris on miris estan alla i t’envolten donant-te copets a l’esquena i cridant la teva atencio…com a tants llocs aqui al sud-est asiatic…

Anuncios

Halong Bay

 

Una de les joies on hem anat i que malgrat el mal  temps hem pogut disfrutar:Halong
Bay
Quin paisatge! Son quasi 3000 illes d’origen carstic, moldejades pel vent i l’aigua que fan que miris on miris tinguis ganes de fer moltes fotos…A les seves entranyes les illes amaguen coves, platges i grutes.  Nosaltres hem anat a veure unes coves amb estalactites, estalagmites i columnes, hem fet una mica de kayac, pero ja no ens hem pogut banyar mes (be el Javi si,que es un valent).
 

La guia,era una estupida, pero mira era tan maco que ni ens enrecordem oi Bibi? SSSSSHHHT.  A dades practiques explicarem la millor manera de visitor Halong
Bay, amb una barca d’un pescador i t’estas uns dies relaxat fent el que vols (banyar-te,kayak,parar a les platges) i ell et porta .Javi….haces un comentario con el telefono
del hombre?
Es mes car pero diuen que val molt la pena.Llastima de no haber-ho sabut abans,…

Hanoi

 

Despres d un desastros viatge en bus de 14 hores! en el que estavem als pitjor seients, al final de tot, que  no els podiem reclinar , ni estirar les cames, ni recolzar-nos a la finestra, (incomodissim)  hem  arribat a la capital del Vietnam, Hanoi. De fet de Hanoi hem vist poca cosa, mes aviat l’hem fet servir de base d’operacions per anar a varis punts en els que teniem mes interes, pero te algunes coses que ens ha agradat de visitar.

Una es passejar pel barri antic. Aquí es com al born fa anys: cada barri o carrer estava dedicat a un tipus de comerc: aixi trobem el carrer de les sabateries, dels teixits, dels ferrers, … tot ple de colors i gent. Entre motos, i soroll evidentment…

Hem anat al mausoleu de Ho-Chi-Min.Ho-Chi-Min, va ser un politic i revolucionari vietnamita comunista, i  president de Vietnam del Nord. Aqui es considera heroi nacional, va ser qui va declarar la Independencia. Saigon ,de fet, es diu actualment Ho-Chi-Min per ell…

Una cua de mes de mil persones ens esperava ,pero anava forca rapid. Una seguretat descomunal, molts guardies. No pots dur tirants, ni pantalons curts, ni fer fotos, ni mobil, ni parlar, ni riure, ni posar-te les mans a les butxaques.. Semblava entre la cua que devia fer la gent per veure la Rocio Jurado i la cua per tocar els peus de la Moreneta, una gentada. Molts per curiositat, molts per patriotisme, molts per ritual.. El seu cos esta en el mausoleu, emblasamat, envoltat per 4 guardies , en una urna iluminada amb una llum que sembla que sigui una figura de cera i la gent el que fa es passar-hi per davant .Fos com fos ens hem quedat alucinats de veure la devocio i interes que un cop mort el tio Ho,com li diuen aqui, segueix despertant entre la gent……

L altra cosa que ens ha agradat molt es anar a veure el teatre de marionetes aquatiques, molt famos a Vietnam i sobretot a Hanoi . I no es per menys,..en Vietnamita pero son historietes de la vida quotidiana , algunes amb molta gracia, fetes amb marionetes sobre l’aigua…mes val veure-ho …cliqueu a sobre el video seguent.

Hue

 

Hue es una ciutat en la que el seu atractiu no es ella en si (res de l’altre dijous) sino els edificis i construccions que vas trobant escampats pels seus voltants: les tombes dels emperadors Nguyen, les pagodes , i la ciutadella, un conjunt que ha estat declarat Patrimoni Mundial per la Unesco.

Hem fet un recorregut en moto per tots els voltants, i cada deu minuts trobavem alguna cosa que ens cridava l’atencio, ja fos paisatge ,  gent  o obres fetes per ma de l’home: escultures religioses, temples, cases, cementiris…El recorregut amb moto (super complicat si no te l’expliquen, la majoria de gent el fa a traves d’un tour) ens l’ha indicat l’home del restaurant on vam  anar a sopar el primer dia (restaurant Lac Thanh). El bo del cas es que el tio es sord mut, i ens enteniem amb ell amb signes!I sincerament ens hi hem entes molt millor que no amb molts vietnamites que parlen angles i que no tenen la mes minima habilitat amb la mimica- no com una servidora, amb gran habilitat per la mimica, com ja sabeu tols, pep and company…I el millor es que a la seva tarja, hi posa que al seu local es parla angles, jeje

Hoi An…anem de compres

aiiiii mira, aqui ha sortit la vena consumista a la Bibi i a la Marta. JO NO PENSAVA comprar res, ho tXURO, ho tXURO ..I mira que ja m’havien dit que aqui la roba a mida era super barata, que si et volies fer fer un vestit com el de la Rita Hayworth a “Gilda” te’l clavaven. I jo pensava que ni tinc espai a la motxilla, ni peles…pero es clar tu….impossible parar, sort que el David i el Javi ens van treure d’alla… Per dir algo, 4 pantalons i un abric xulissim d’hivern , tot a mida,i bueno bonito barato, m ho han fet en un dia i m’ha sortit per 80 euros….jo encara no m’ho crec tu.Hoi An,…maquissim.Un poble que val la pena visitar per les casetes, el barri antic, els colors, la gent, el mercat, el riu, les pagodes, l’altra banda del riu, la platja que esta a pocs quilometres…aqui la platja si que es xula, i neta…a mes hem anat a un lloc que estavem sols. Ahhh…i el restaurant 43…genial. Portat per una familia molt maca, ens han tractat molt be, el menjar molt bo, el recomanem molt, ens hauria agradat anar-hi mes dies….cost aun pel de trobar(carrer Tran Cao Van), pero molt be

SAME SAME BUT DIFFERENT

El mateix, el mateix pero diferent.Aquesta es la manera, en que molts paisos asiactics, utilitzen per intentar-te colar els maxims gols possibles.

La cosa te gracia, des de que et lleves fins que t’en vas a dormir et passes l’estona regatejant, potser per menys de mig dolar, pero si no segueixes la seva manera de fer, la cosa es dispara de preus.

Som conscients que nosaltres som dolars amb potes per ells i aixo fa que res no es resisteixi, aixo si pacificament, a intentar-nos treure uns dolars com sigui.Mil ulls no son suficients pq al final te la colen: l’experiencia fa que ja coneguis la manera d’actuar, les mirades, les rialles…que s’anticipen al timo.

Nosaltres aqui som els mes desconfiats del mon.Sap greu ser aixi pero aqui es la manera de sobreviure;ells ja veuen que no ens enredaran facilment pero tot i aixi aguditzen l’enginy i de vegades ens la claven, i aixo que nosaltres estem tant desperts que algun cop els enganxem.

Us poso tres exemples que van pasar el mateix dia:


Timo 1
:
Anem a fer la cervesa amb uns amics, total som 4, ja no ens fiem del preu que ens diuen i demanem la carta per corraborar-ho; cada cervesa 9.000dongs x 4= 36.000dongs. Al demanar el compte..sorpresa!!! posava 48.000dongs. Que ha passat? ens hem equivocat nosaltres al sumar? demanem la carta altre cop i al lloc de la cervessa on posava 9.000 hi havia tipex!! i a sobre amb boli ara posava 12.000. Evidenment es van veure descoberts i dps de discutir una estona vem pagar els 36.000 reglamentaris.


Timo 2:

Arribem a Ho Chi Min, estacio de busos, tothom damunt nostre amb motos, taxis, tuk-tuks per portar-nos al centre. Amb la nostra pinta de turistes, els preus es disparen.Regategem (m’encanta pasar-me l’estona regatejant, aquest no el problema), pero els preus segueixen sent abusius pel lloc on som. Decidim agafar un bus, evidentment aquest que ens volien dur no ens diran d’on surt el bus aixi q sortim de l’estacio i anem a preguntar. Sembla com que tothom estigui compinxat dins la mateixa trama:segons forca gent no existeix cap bus !( per raons molt diverses)  La desconfianca absoluta ens fa no defallir.Anem altre cop a les cotxeres i veiem un bus a punt de sortir…,preguntem com podem, ja que la gran majoria no parlen ni entenen l’angles i…..xampa!!! resulta ser el nostre, els que ens va be, el que ens porta on volem, que si que existia. Total q paguem 3000dongs/pers = 0.18$=0.14e, en lloc de pagar 40000dongs=2.5$ per una moto o 100000dongs=6.25$ per un taxi.
Timo 3 :
Per ultim, som 4, seiem en un bar per esmorzar 4 suc de taronja, Seguim el mateix proces estricte que sempre: mirar preus, preguntar si es natural, assegurar-nos del preu, etc…com que ens van veure tant primmirats amb els preus i que tot fos correcte…quina podia ser la manera de que paguessim mes?jajaja..portar-nos mes sucs dels demanats, 5 enlloc de 4. Evidentment la cambrera vam fer que la cambrera s’endues el suc sobrant altre cop cap a la cuina…i com que no els va sortir be la jugada ens van voler fer que paguessim els sucs mes cars del que marcava a la carta. Al.lucinant!!!!

Es increible, no et pots despistar ni un moment,.. just ara hem entrat a un cibercafe per escriure aquest mail i hem hagut de sortir per potes, ens volien fer pagar 4 cops mes el preu q paga la gent d’aqui. L’amo del local ha tingut mala sort, ja que una nena d’uns 5 anyets que estava jugant amb l’ordinador del costat ens havia dit el preu real.

Cada dia es mes o menys igual, regatejar ens agrada, la juguesca aquesta te la seva gracia, ja saps al que vas i amb que et trobaras ( per exemple amb la Bibi,una manya molt maja ella, vem anar a comprar un barret, preu de sortida 120.000 dongs, preu final 20.000 dongs).Doncs be, no importa si aquestes son les regles del joc, el que cada cop ens molesta mes es que vulguin abusar de nosaltres. Tambe hem de trencar una llanca a favor de molta gent de per aqui ja que algun cop s’ens ha enganxat dos bitllets entre ells i pensant que pagavem correctament ells se n’han adonat i ens avisat que estavem pagant de mes.

Nha Trang …la llagosta

Nha Trang

Be…seguim pujant la costa del vietnam…encara amb la manya i el de Llavaneres 😉

Despres de disfrutar tant a Mui Ne, hem seguit pujant (sempre amb bus) fins a Nha Trang, un poble costaner, amb platja (per fi!) i on ens hem fotut 2 llagostes + 10 llagostins a peu de platja , pel modic preu de 11 euros tot! encara ens llepem els dits…

Aqui ens fan pagar per cada pedra que volem veure aixi que no n’hem vist gaires..la que si les Po Nagar Cham towers (psssst!si hi aneu tardet es pot entrar quan ja tanquen….)

Hem recorregut la ciutat amb moto (la millor manera us ho assegurarem una i altra vegada, no te color la llibertat que estem tenint!), i un sopar (boniiisim) a Lac Canh restaurant que recomanem, la Lonely Planet aqui l’encerta.

Hem contractat un tour, perque es veu que aqui el top ten son les illes, i se suposava que anaves veient illes xules i fent coses.I quin frustreeeeee, ens hem passat l’estona en una barca , hem baixat nomes en una illa on nomes hi havia un aquarium molt cutre que calia pagar a part , aixi que el millor eren els guies que ens han fet una actuacio cantant amb guitarra i bateria (feta de palanganes pero amb el seu pedal, tu…) i les remullades que hem anat fent , pero pel demes un timo. La platja d’aqui no li posariem cap estrella tampoc, ni de maca ni de neta.Total, Nha Trang sense massa pena ni gloria, si no fos per la llagosta que li ha sumat molts punts.La Bibi i el Javi han fet submarinisme amb l’agencia Coco Dive i van tornar molt contents

Cap a la platja!

Ja estem anant a zona de platja per comencar a pujar per la costa!

De Ho chi min, amb un bus en el que de 12 persones, erem 6 de la peninsula iberica i una italiana que parla castella, hem comencat el recorregut de la costa per Mui Ne, un poble pescador de platja.

Potser tampoc es res de l’altre mon. A veure, te unes dunes vermelles i unes blanques molt xules, el Red Canyon un gran Canyon del Colorado en miniatura que es molt maco , el Fairy stream un torrentet que arribes a una cascadeta de 3 metres…Tot en una carretera plena de motels i ressorts de luxe, menys la nostra “Cheap room” de 5 dolars la nit…

Tot aquestes petites coses ens van encantar perque en cada lloc vam tenir un alicient extern.Ja comencant per trobar-nos a una parella d’ un catala i una manya, que van del mateix pal que el nostre, la Bibi i el Javi us podeu imaginar…tot el dia amunt i avall en moto, regatejant i ficant-nos per alla on ningu ens ha cridat…divertidissim.

La part del fairy stream va estar genial ja que ens van fer de guies uns nens molt divertits , perque la seva manera de fer-nos de guia era guiant-nos pels llocs atractius per ells…i ja ens veieu retozando pel fang, jugant amb la cascada, tirant-nos per la sorra amb un plastic… I aixi ha estat tot Mui Ne, res especial pero ben viscut. Inclus la pluja torrencial que ens va agafar tornant en moto un vespre, es va convertir en una anecdota divertida.

Ho Chi Min & Saigon hotpot

Ho Chi Minh , anteriorment Saigon es la ciutat mes gran de Vietnam. Al 1975,despres de la caiguda de Saigon, la ciutat va ser anomenada Ho-Chi-Min, en memoria del famos dirigent comunista, i molta gent segueix anomenant-la Saigon.

A nosaltres Saigon potser no ens hagues agradat tant si no hagues sigut per dues simpatiquissimes ( i jovenissimes) vietnamites que durant dos dies ens van fer de guies, .. la Chau i la Yang.

Les dues formen part d un grup de joves Saigon hotpot, que voluntariament fan de guies a la ciutat.En el seu cas a mes, parlaven espanyol i volien practicar, i estaven tan encantades com nosaltres d’haver-nos trobat mutuament.

Amb elles vam veure el Palau de la Reunificacio, la Catedral de Notre Dame, la Opera house, el Post-Office, el Museu de la GUerra (el mes dur que hem vist fins ara, on hi ha fotos de les barbaritats que es van arribar a fer i les seves consequencies sobre les persones…molt dur) ; vam anar al mercadillo, vam passejar amunt i avall, menjant el que elles volien que provessim…molt guai.

L’endema ens van portar a una trobada amb el seu grup, que feien un dinar tipic vietnamita, i ens van ensenyar a cuinar “rollitos de primavera“. Ja a les 9 estavem al mercat comprant el menjar amb tot de veintanyeras vietnamitas entusiastes. Despres, a casa d’una d’elles on ens vam ajuntar amb nois, tambe entusiasmats .Tota una experiencia, els rollitos mes bons que hem provat mai!, i ens van cuidar molt i vam acabar cantant,ells cansons tipiques vietnamites, i nosaltres “en un salon danse”, amb el que s’ hi van pixar de riure.

I per acabar d’arrodonir el dia, ja ens veus a les 16 de la tarda cantant en una karaoke vietnamita, -aqui es el que es porta- cansons vietnamites i “Para bailar una bamba”.Un Saigon rodo!

Ho Chi Min & Saigon hotpot

Ho Chi Minh , anteriorment Saigon es la ciutat mes gran de Vietnam. Al 1975,despres de la caiguda de Saigon, la ciutat va ser anomenada Ho-Chi-Min, en memoria del famos dirigent comunista, i molta gent segueix anomenant-la Saigon.

A nosaltres Saigon potser no ens hagues agradat tant si no hagues sigut per dues simpatiquissimes ( i jovenissimes) vietnamites que durant dos dies ens van fer de guies, .. la Chau i la Yang.

Les dues formen part d un grup de joves Saigon hotpot, que voluntariament fan de guies a la ciutat.En el seu cas a mes, parlaven espanyol i volien practicar, i estaven tan encantades com nosaltres d’haver-nos trobat mutuament.

Amb elles vam veure el Palau de la Reunificacio, la Catedral de Notre Dame, la Opera house, el Post-Office, el Museu de la GUerra (el mes dur que hem vist fins ara, on hi ha fotos de les barbaritats que es van arribar a fer i les seves consequencies sobre les persones…molt dur) ; vam anar al mercadillo, vam passejar amunt i avall, menjant el que elles volien que provessim…molt guai.

L’endema ens van portar a una trobada amb el seu grup, que feien un dinar tipic vietnamita, i ens van ensenyar a cuinar “rollitos de primavera“. Ja a les 9 estavem al mercat comprant el menjar amb tot de veintanyeras vietnamitas entusiastes. Despres, a casa d’una d’elles on ens vam ajuntar amb nois, tambe entusiasmats .Tota una experiencia, els rollitos mes bons que hem provat mai!, i ens van cuidar molt i vam acabar cantant,ells cansons tipiques vietnamites, i nosaltres “en un salon danse”, amb el que s’ hi van pixar de riure.

I per acabar d’arrodonir el dia, ja ens veus a les 16 de la tarda cantant en una karaoke vietnamita, -aqui es el que es porta- cansons vietnamites i “Para bailar una bamba”.Un Saigon rodo!

Can Tho, a l’altra banda del riu.Helloooo


Una altra cosa que hem fet i que tampoc no diu la guia es atravessar el riu pel ferri petit fins a l’altre canto, i anar per tota la riba , (tal qual arribes a ma esquerra). Alla ens vam perdre per entre les cases de la gent. Com que viuen amb tot obert, com si els petits i estrets carrers fossin una extension de la casa, hem pogut observar com viuen, que es molt interessant,..en alguns casos trist, perque son pobres, en d’altres es el que hi ha. Cap turista, nomes nosaltres, ens miraven com dient “que se us hi ha perdut aqui”, entre encuriosits i divertits.TOTS els nens ens saludaven amb un hello, que es el que saben dir en angles, i molts grans tambe, amb un gran somriure tothom. No us ho podeu perdre i a mes, es de gratis.

El Delta del Mekong

Be, estem ja al Vietnam…Hem entrat amb barca pel Mekong, Despres d’agafar un bus des de Phnom Phen a Neak Luang (encara Cambodja), d’alla amb barca hem travessat la frontera, -veieu a dades practiques a l’apartat Cambodja Practica-.

La veritat es que l’entrada ha valgut la pena…. creiem que hem entrat a

Vietnam de la millor manera, pel riu. El riu Mekong es el mes llarg
del sud-est asiatic. Neix al Tibet, a una alçada d’uns 4.000 metres i recorre una distancia de 4.200 Km. Passa per 6 països: Birmania , Cambodja, Laos,
Tailandia, Vietnam i una part de Xina.La frase de “Lo riu es vida (sempre amb accent tortosi) es veu tambe aqui clarament…tot es fa de cara el riu:abasteix les cases, les fabriques, l’agricultura les industries, la gent hi pesca, els nens hi juguen, la gent renta la roba -i a ells mateixos-,hi ha mercats flotants a moltes poblacions…Que hem fet al Delta del Mekong?

Hem visitat Chao Doc, poblacio que no te

massa cosa pero ha estat agradable i Can Tho, que recomanem moltissim.A Can Tho hem fet un tour amb barca pels mercats flotants que ha estat de conya, i que tambe ens ha dut a veure com fabriquen els noodles (aquesta especie d’espaguetis ) . Hem llogat una moto, ja que aqui no es el caos de les ciutats grans es podia conduir facil, i ha estat un gran que, perque hem vist parts de la ciutat que no haguessim conegut d’altra manera. Moolt interessant.

Anuncios