El cami cap a Milford

El cami des de Te Anau fins a Milford Sound ha estat fantastic , pel paisatge. A mes, aqui com que ho tenen tot ben preparadet, tens milions de prospectes i guies gratuites que et permeten anar fent parades pel cami. El cami esta ple de possibles tracks, treks, trekkings, loops (que seria el mateix que dir excursions en catala).


Key Summit

Sense exagerar, a cada parada de carretera hi ha un lavabo-amb paper de wc sempre!-, aigua, un punt d’informacio amb els ocells de la zona ,un lloc per carregar d’aigua el cotxe i tambe sempre tens un cartell indicatiu de que pots veure des d’alla-ni que sigui un turonet per petit que sigui, te l’expliquen, i les excursions que pots fer per la zona per anar a veure valls, vistes panoramiques, cascades, boscos tupits…


Vam dinar en una vall

Aixi anem fent, entre parada i parada de la carretera, on anem coincidint amb autocars de japonesos que segueixen el ritual de: parar, fer un pipi, situar-se per fer la foto de rigor davant dels lavabos i acabar fent quatre estiraments .


Una altra vall

Anuncios

Milford Sound

El Parc Nacional de Fiorland es el mes gran del pais, amb 1,25 milions d’hectarees. Esta categoritzat com a Patrimoni Mundial per les seves caracteristiques topografiques que donen idea de com es va formar la terra, i per la bellesa dels seus seus paisatges.

Milford Sound es el fiord mes conegut i espectacular de la zona. Pero que es un fiord?

En l’epoca del Gel, fa uns 2 M.A. , la neu que s’acumulava en el paisatge, es va convertir en gel. Aquest gel va formar glaciars, que durant el periode de desglaciacio intercalats amb altres periodes glaciars, van anar avancant i esculpint les valls i les parets abruptes que ara es poden veure. Despres de les glaciacions i la desaparicio del glaciar, la vall va ser inundada pel mar. Aixo es el que es coneix com a Fiord.

El clima es molt fred i dels mes humits del mon, aixo provoca que a la regio no hi hagi nuclis urbans i que aqui nomes siguem turistes i treballadors (dels creuers que et duen al fiord, els kaiakeros, els que fan tot tipus d’esports d’aventura per la zona, els helicopturerus que et porten a fer una visita aeria..).

Hem tingut molta sort d’agafar un dia en que no ens ha plogut quasi, i hem pogut fer el cruise amb el Friendship, un petit vaixell que ens ha dut fins a l’entrada del mar de Tasmania, i pel recorrregut hem pogut veureel paisatge , que realment te molta forca!

I despres de Nova Zelanda que?

Us imagineu una postal amb un paisatge idil.lic de muntanya i ovelles bel.lant per prats verds? Recordeu els magnifics paisatges de la pelicula “El senyor de los anillos”, quan us preguntaveu :”On es aixo tan macoooo?”? Doncs tot aixo, senyores i senyors, es troba aqui, al sud de Nova Zelanda!

Nomes anar de Christchurch fins a Milfourd Sound (un dels objectius del viatge), ens hem trobat amb un coctel de naturalesa brutal. .Es que cada parada a la carretera es de postal…Per aixo diem “I despres de Nova Zelanda que?”, perque sembla que tan paisatge idilic , no pugui estar tan seguit…

Llastima que les nostres cameres no puguin reproduir el que veiem, necessitariem com a minim la tecnologia Imax, o ni con esas. Per ara, aqui teniu el que ens deixa fer la nostra Panasonuc FX01 Lumix, que no esta gens malament…


El Llac Puikaki


El Glaciar Tasman amb el Mt Cook


Prop de Queenstown

Nova Zelanda

El primer que podem observar de NZ es que aqui sembla que el que diu al guia es veritat : hi viuen 4 milions de persones……i 40 milions d’ ovelles !!!

El segon, es que aqui fa mes fred.Guardem els banyadors , el pareo , i les cremes del sol i traiem jerseis, anoraks i mitjons gruixuts..

I tercer, i que no es para copiar, eh, chicos, pero l Alberto i la Carol ja ho diuen al seu blog, i no ho podriem definir millor es que ” Lo primero que notas al hojear los folletos informativos y los catálogos que te dan en los campings es que TODAS las atracciones de Nueva Zelanda se pueden visitar andando (aquí lo llaman trekking), buceando, en kayak, en helicóptero, en puenting, en una tabla de surf o en parapente. Las atracciones principales son bosques, grutas, bahías, playas… la naturaleza en definitiva. Y como no queda bien ponerle puertas a la naturaleza han ido inventando formas alternativas de visitarla a cual más estrambótica y (ya veremos) divertida. “

Great Ocean Road

Aix…encara que curt, -no vam calcular gens el timing- recomanem molt i molt que aneu a  Great Ocean Road….

Son 140 km d’una carretera de curves, la B100, coneguda coma Great Ocean Road, que voreja la costa de l’estat de Victoria.,-nomes amb aquesta definicio no motiva oi?-Doncs mes:

Es precios, les platges, els penyassegats, la llum , les cales, les roques erosionades pel vent…  nosaltres nomes hem pogut fer el primer trosset, fins al far…i segurament ens hem perdut el millor .Aixi que a la llista de les coses a veure, no podem posar “tengui”, i li posem un “falti”, en espera que el proper cop siguem una mica mes previsors amb la distribucio del temps.I tambe millor venir cap al desembre que fagi una mica mes de caloreta, perque fa una mica de rasqui.

La familia .Una mica es la dona del mico

Aqui estem encara amb mes familia Mans , aquest cop de Melbourne. A mes de cuidar-nos com si fossim familia (jeje), ens han acompanyat amunt  avall, i a destacar que ens han alimentat de conya, a base de barbecues per sopar i cereals per esmorzar, dues de les coses tipiques d’Australia.
P1080303P1080158

En un sopar, enmig d’una conversa australiana, jo li dic al David: “en vols mes?” i ell diu”una mica”. I no salta la aunt Rita, la mes iaia de tots, i diu amb un accent d’entre Mataro i Arenys de Munt ” una mica es la dona del mico!“. Jeje, filla de catalans pero que ha viscut tota la vida a Australia, i encara que en moltissims anys quasi no ha parlat catala, mante perfectissimament una conversa amb nosaltres en catala.

Mes fotos, i el rumor que els Mans potser tenim sang de princeps …es una historia molt llarga, que pot ser o no veritat,pero que corre per Australia jeje…si algu vol saber mes, que convidi a una cerveseta a la princesa
😉

Lindy a Melbourne

 

Feia tres mesos que no ballavem! quan ja no recordavem ni que era un basic, ens trobem amb el Peter i la Vida, una parella australiana que vam coneixer fa molts anys a Suecia, que son lindy hopers.Hem sopat amb ells, i el Peter (la Vida estava amb una panxa de 9 mesos..) ens ha acompanyat a provar l’escena swinguera melbourniana.Malgrat no hi havia moltissima gent, teniem tantes ganes de ballar que ens ha sentat molt be, ens han fet jam de benvinguda i tot.

Melbourne:entre Barcelona i San Francisco..

Melbourne ens encanta. Ens sembla un mix entre San Francisco, i Barcelona, ..Es prou petit per ser acollidor i prou gran per ser interessant i oferir moltes coses. Els carrers estan disposats com a l’eixample, per tant es molt facil arribar a tot arreu, i a mes els transports publics funcionen molt be.. El cel sol ser blau, i amb sol, tot i que en un dia pots arribar a tenir quatre estacions.El fotut del tema tema es que no saps mai que agafar de roba i probablement o portes mes capes que una ceba, o no l’encertes.

Es una ciutat moderna pero amb algunes zones de cases “antigues” (quan parlem d’antic aqui tot es relatiu, es clar…), que tenen el seu encant. Hi ha platja(que ens recorda una mica la Barceloneta-sense la roba estesa…-), hi ha tramvies, esta tot bastant net, hi ha gratacels, esglesies, hi ha molts bars i restaurants-de tots els tipus de menjar que vulguis-, botiguetes, parcs..

Hem tingut tres dies relaxats amb els que hem anat tranquilament voltant per tot.

lavabos ,mosques i BBQ

El viatge continua amb boira…pero no ens importa, estem a dins del nostre autocar-furgoneta ben panxos. La llastima que ens perdem paisatges de platja que per aqui sembla que estan molt be…ooohhh

Tres coses que destaquem:

1-lo nets i preparats que estan els lavabos publics (Carol, Alberto, haureu de tenir-ho en compte en la vostra investigacio waterclosed),

2- la quantitat de mosques que arriben a haver-hi en aquest pais.
Diuen que una persona a la vida es menja un munt de mosques (sense adonar-se’ ne, la majoria dormint i ni ho sabem).Doncs aqui la mitja deu pujar escandalosament…

3- Que aqui els agrada tant fer barbacoes, BBQ diuen, que als parcs naturals, a les platges, a les arees de picnic…pots trobar els serveis totalment adaptats per portar-te la teva carn i  disfrutar d’una bona costellada.

Frog i les Blue Mountains

Ens deien que a les Blue Mountains trobarem les Three Sisters, uns pedres que recordaven Montserrat...que esta ple d’excursions per fer amb vistes espectaculars…A mes els boscos d’eucaliptus,que desprenen particules d’olis a l’aire, fan que per un efecte optic amb el sol , sembli que les muntanyes siguin blaves…Aixi que decidim anar a veure aquestes meravelles con estos ojitos. A mes, tenim una nova furgoneta que es un luxe, mes aviat sembla un autocar!tenim dutxa i lavabo a dins (es de relocation tambe) i enfilem cap alla.


El dia a la ciutat ja era gris…pero es que sortim de la ciutat i tot era frog!. Perdo, fog .Boira, vaja (frog es granota…quantes vegades ens hem d’equivocar, encara!).Fog, fog, fog…. Pensem “a veure si escampa… “.Pero no.
Aixo es el que veiem de les blue mountains.

Esplendid, preferim el mont serrat de la nostra Moreneta.

El que en realitat haviem de veure

Sydney

Es la ciutat mes gran i mes antiga d’ Australia.Fundada pels britanics com a lloc d’exili pels seus presoners,(van arribar a traslladar fins a 18.000 convictes a la zona de New South Wales!) .Te mes de 750 barris i hi viuen 3.850.000 persones (el 20% de poblacio autraliana!), on es pot trobar gent de tot el mon. Esta construida al voltant del port i la vista des de l’avio es senzillament espectacular.

El primer que fem en arribar es tornar la furgoneta que hem llogat. Tenim 2 dies per patejar la ciutat, que fem, que fem…..? el primer dia al mati anem a tornar la furgoneta, i a la tarda quedem amb la familia.

Familia? sii a Sydney tambe hi ha familia! El cosi de la mare de la Marta, el Juan Alberto, d’uns 70 anys i tot un personatge. Ens cita al club espanyol, un bar on el primer que sentim en arribar son expressions tan tipiques com “conyo Javier”, que ens transporten als bars de carajillo de l’estimat Hospitalet. El Juan Alberto ens porta a veure la vista del Darling Harbour (que vol dir literalment puerto querido) des del casino de la ciutat , del qual ell es membre i passegem per alla.La seva primera idea era portar-nos al casino, pero com que el David anava en pantalons curts ens quedem sense entrar…(encara no sabriem si dir per sort, o no!)

Ara tenim un dia per patejar la ciutat ara…com al musical de “Un dia en Nueva York”, .. doncs aixo, “Un dia a Sydney”. Que fem, que fem…? Agafem un mapa i ens fem un recorregut de to el que volem veure. Aixo es tan gran que hem de descartar moltes coses. I descartar es una bona manera de decidir:

Per comencar descartem la zona de platges, ja que fa un dia super gris. Descartem tot el que cal pagar entrada massa cara, aixi que no pujarem a la torre (aquella tant alta i caracteristica de la ciutat), ni anirem al zoo ni a l’aquari…
El transport public es megacar, aixi que la idea es caminar.Descartem per tant tot allo que quedi massa allunyat del centre.

Que ens queda? doncs un recorregut de 8 hores patejant la ciutat, en el que quedem encantats de tot el que veiem.

La granja de la Mandi i en Bill

A dues hores de la costa, prop de Nimbin, ens trobem enmig de la campinya amb la nostra nova furgoneta, una Britz de relocation (veure a Dades Practiques Australia que es una relocation…val la pena si penseu viatjar en furgoneta), que ens portara a la granja de la Mandi i en Bill.

No estem del tot segurs de trobar-la, massa indicacions, creuaments, tot s’assembla…pero nomes el cami ja s’ho val. Imagineu-vos aquella postal idliica dels prats de la Heidi i el abuelo:unes muntanyes (no tant altes es clar…no estem a Suissa)!, pero amb multitud de tonalitats de verd, i vaques campant per tot. kilometres i Kilometres endins envoltats de muntanyes i prats, sembla que cada cop hi ha menys cases, i menys gent per preguntar. Finalment, quasi per casualitat arribem a la granja de la Mandi i el Bill.

La Mandi es una eixerida cincuentona australiana, amb qui vam coinicidir en un poble perdut de Laos, i que malgrat xerrar-hi poca estona ens va passar la seva adreca, perque si quan anavem a Australia anavem “per la seva zona” la passessim a veure a la seva granja. Ha dit granja? aixo ens atrau. Per aixo ara ens ho hem muntat per venir aqui , a la seva zona, envoltats de campinya i buscant la granja enmig de la inmensa extensio de camps.

La granja en questio es forca humil, pero super acollidora.Amb les seves 320 hectarees de terreny, te les seves vaques, toros, wallabies (cangurs petitets) , anecs, ocells…I aqui viuen la Mandi i en Bill amb els seus dos fills adolescents. Ens van preparar una barbacoa de benvinguda, d’aquelles de quan la gent de camp sembla que diguin “nens, mengeu que us heu d’alimentar..” i vam estar partint nous de macadamia i xerrant , super be. Per cert, el nostre objectiu d’aprendre angles, continua.En Bill te un accent tancadissim, pero aconseguim entendre’ns-o aixo ens sembla, jeje- !

Vam dormir just davant de la granja, amb la nostra superfurgoneta, i ens vam despertar amb uns sorolls (tooptoptoptop). que semblava com si una familia d’anecs passegessin per sobre la nostra furgoneta I es que eren aixo precisament, un munt d’anecs passejant pel sostre!

Despres de fer el cafeto , donar menjar als vedells i visitar els voltants, enfilem altre cop carretera avall a traves de la campinya. Sydney ens espera!

us presentem l Iria

La nostra neboda acabada de neixer! aqui la teniu! amb uns mofletes que ens encanten!!

Som tieeeets de la Iriaaaaa!!

Ha nascut la Iriaa!! Estem super contents!!Estem esperant penjar la foto, pero mentre no ens n’envien una, i ja que estem a Australia, aqui teniu

Felicitats Monica, David, i Albert! I als avis!

El cognom Mans a Australia

Alguns ja ho sabeu, pero el meu pare i el meu avi ( que va morir ara fara un any), van comencar fa bastant de temps l’arbre genealogic familiar. I resulta que el germa del meu besavi va anar a Australia.I va tenir familia, i no poca…va tenir vuit fills! i ells tambe van tenir fills..aixi que el cognom Mans es pot trobar en aquesta banda de mon.

I ara fara uns deu anys l’avi Joan, als seus vuitanta anys va anar a buscar la seva cosina i familia ,a l’altra banda de mon, sense parlar ni gota d’angles.L’acompanyava l’ Antonia, la seva companya, tambe de vuitanta anys, que te un nivell d’angles que ja voldriem molts.I alla van coneixer els fills dels cosins, els germans…Una aventura fantastica post-post-jubilacio!

Per aixo m’ha fet tanta ilusio coneixer tambe a la Rose, la cosina del meu avi, que recordava amb un carinyo especial quan ells van ser aqui, i que ens va rebre amb els bracos oberts i que ens va comencar a treure fotos i fotos, de tota la familia (quina gracia trobar postals des de Badalona, escrites en catala que s’enviaven els cosins…).I el David alla tambe clavat a la cadira dues hores mirant fotos, jeje.Pero molt be tu.

🙂 

Tambe ens van convidar a una barbacoa amb la familia de la Leanne -una de les dones mes actives i familiars que he conegut mai- i toota la seva familia a la seva super casa , el marit, els tres fills (i el marit i filla de la noia), i inclus els dos gossos i el peix (que espectacularment neda panxa amunt des de fa anys, quina gracia).

 

Total que molt be, que super contents !A mes ha estat la nostra primera BBQ (Barbacoa en angles aussie, es veu que si no en fas una a la setmana no ets ningu aqui a Australia…)

Atencio a la carretera

A mes de vigilar a l’aigua amb els taurons, els cocodrils, les jelly fish i les corrents, i de no atropellar cangurs ni koales, a la carretera, ens trobem aquest cartell.

Sembla un acudit, no?Traduim:

Reduiu la velocitat. TORTUGUES CREUANT

Cabe Tripulation i Daintree Forest

Lloguem un cotxe entre els tres i decidim tirar costa amunt cap a Cabo Tribulacion, on ens diuen que el bosc toca la platja.

De cami passarem per zones del Daintree Forest, un parc Nacional que es veu que es una meravella (sobretot pels amants dels ocells )De fet el que seguirem es el mateix que fan els tours, pero sense pagar tant…

Primer cal creuar amb un ferri al Parc Nacional, i el paisatge canvia completament. Fauna i flora, flora i fauna, boscos molt espessos per on circulen rius i hi ha petites gorgues entre la vegetacio  (on no et pots banyar a totes  perque en algunes hi ha cocodrils!).Aqui els nens van jugar amb una liana. Si tingues temps pujaria al youtube el video de quan el David es va fer un blau al cul en la seva imitacio de tarzan…

Decidim tirar cap a la platja per fer un banyet,….I quina es la nostra sorpresa quan veiem que aqui tampoc ens podem banyar a la platja!! Hi ha cartells de cocodrils a la platja tambe! On s’ es vist aixo?? A ciencies naturals no ens ho van explicar, els cocodrils estan al rius…doncs no…Aqui tambe els hi agrada anar a la beach.

Pero es que aixo no es tot… Tambe hi ha cartells de que hi ha jelly fish (les meduses), i ja ens han comentat que al tanto amb la Killer jelly fish (la Medusa Assessina….que sembla el nom d’una peli pero no queda tan cinefil si penses que te les pots trobar dins l’aigua i que amb una picada en tens prou per anar-te’n a l’altre barri…).

by your own risk (sota el teu risc), et pots banyar. I per si un cas et piques una medusa “de les bones”, hi ha un pot de vinagre que es veu va be. Per cocodrils no veiem que hi hagi cap remei de la iaia preparat.

Si no et venen meduses ni cocodrils pero nedes massa endins, et poden venir els taurons…Ahi vaaaa la ostiaa

Aixi que decidim que Australia es perillos , fem un “entrar i sortir” perque no sigui dit, i tirem cap avall parant a algunes platges pero sense ficar els peus a l’aigua, ens limitem a fer fotos.Aqui se suposava que saltavem alhora

Reef Coral Barrier Great

Reef Coral Barrier Great (mai sabem en quin ordre van les paraules) o el que es el mateix, la Gran Barrera de Corall.No podiem marxar d’aquesta zona sense visitar-la, aixi que decidim agafar un tour (no cutre , perque la cosa s’ho val). I vam escollir be!Quina passaada!

Jo (Marta) ja en tenia prou amb fer snorkel (amb els peus d’anec i el tubet com si diguessim) , i el David tenia ganes de fer submarinisme,aixi que del mateix tour vam agafar les dues opcions. Com que la seva es la mes completa (tot i que fent snorkle es veu de tot), aqui va la seva cronica:

Cert es que fer inmersio per aquestes contrades s’ho val, diuen que es dels millors llocs del mon per veure corall i diferents varietats de peixos….No se si es el lloc del mon on mes corall hi ha pero el que si puc garantir es que es meravellos

pd.aquesta foto esta feta des d’una barqueta que tenia una finestra transparent a terra.Les altres seran en directe jeje

Australia comparada amb altres paisos

 

Perque us feu una idea del gran que es Australia :

Australia/Europe

Image showing Australia and Europe's sizes compared

Australia/British Isles

Image showing Australia and the British Isles sizes compared

 

Australia/Japan

Image showing Australia and Japan's sizes compared

Australia/United States

Image showing Australia and mainland United State's sizes compared

Cairns

Canvi absolut de paisatge. Som a Queensland, a la part del nortd-est d’australia, on esta ple de platges i parcs naturals..Beautiful, beautiful! Ens quedem en un backpacker de Cairns, que sera la nostra base d’operacions.Aqui fent una truita de patates coneixem el Juanma, un valencia que volta per Australia .”My future is a question”,diu quan algu li pregunta quin sera el proper lloc que visitara.No sabem si per la truita , o no, pero comparteix dos dies amb nosaltres amunt i avall.

Cairns en si no es massa especial pero la zona que dona al mar te el seu que.Li diuen l’esplanada, i hi ha molta gespa, com un gran parc on molta gent fa esport, i una semi piscina-platja-llaguna just davant del mar on ens hem banyat de gratix. El Juanma diu que per aquesta zona hi ha cocodrils pero creiem que ens ha enganyat, perque els hem anat a buscar i na de na.