No confonguis mai el viatge amb el turisme.
El turista és un home que veu. Però no sap mirar.
Filma constantment i retrata. Però és incapaç de contemplar.
Passa. Però no es queda mai enlloc.
I el que és pitjor: res no li entra a dintre.Viu en la superfície, on regna la confusió de les llengües.
I no escolta la paraula única, irrepetible, de cada una de les coses que cobeja emportar-se a canvi de diners.
No. El turista no és interessant.
Creu que la vida és espectacle.
El viatger és sempre interior: treball de l’esperit.
El viatge és obertura al món, ample, com l’horitzó, desconegut, atzarós, fantàstic.
Camina que caminaràs, emergeix un continent inèdit.
Som en la mesura que ens fem. Que caminem.
Perquè no som: aprenem a ésser cada dia.
Ens caldran algunes coses per al viatge. No moltes.
Un sarró buit. Un fort, tossut desig. Un estel. Res més.
Potser una flor.Beuràs a les fonts.
Menjaràs el que et donin, que no serà pas molt.
Dormiràs al ras.
Al cap i a la fi, el que importa, més que la meta, és el camí.I si et lladren els gossos quan voregis cases lluents, temptadores,
no aturis el pas ni tinguis por. Lladren perquè camines!
I si, en veure’t passar, es riuen de tu, enhorabona:
és la por dels coixos que voldrien tothom quiet.Tot caminant, preocupa’t sols del camí.
I per això trobaràs la pau.
Seràs feliç!
Teodor Suau (tret del Parèntesi de la Mireia, molt adequat!)
FEMUNAVOLTA2007 
Eo, m’ha agradat moooolt aquest escrit! Es del tot encertat. Aixxxx, que vagi moooolt be aquesta aventura!…
Quien pudiera tornar a comencar!! 😉 Doneu moltes voltes pel mon pero torneu al born, eh!? Mil petonets!
he vist la vostra web i m´ha recordat la que vem fer, el meu company i jo, l´any 2001 i 2002, per amèrica, vem estar 1 any fora de casa, després de vendre-ho tot. Sempre hi haurà un abans i un després d´aquell viatge. tot això val molt la pena. un petó.
«El turista és un home que veu. Però no sap mirar.»
Voleu dir que mira però no sap veure no?
Mirar es la simple acción de dirigir nuestra vista hacia un objeto o persona, mas bien, es la acción animal propiamente dicha.
Y comenzamos a ver cuando razonamos y analizamos el objeto en cuestión, sacando una conclusión del mismo.
Ver también se refiere a la comunicación del espíritu. Es aquella frase que los místicos o personas espiritualmente elevadas llaman «Estar Despiertos» que se refiere a la visión interior del propio ser, aceptándose como tal, con su espíritu inmortal y su cuerpo mortal.
Estado del ser que nos deja a un paso de la «Contemplación»
Lamento expressar la meva opinio i que aquesta no us agradi. No tinc la intencio ni de ferir els sentiments ni de ridiculitzar l’autor d’aquest text, encara que ell ho ha fet a la quantitat de turistes que hi ha pel mon.
En primer lloc, em sembla aberrant que faci implicacions morals a la manera de viatjar. Que passa perque el «turista» vegi sense mirar, tal i com diu l’autor? Es dolent aixo? I si es aixi, per que? El text em sona clarament pedant i egocentrista.
Segon, tanta aventura que l’autor suggereix, per que no la fa sol? Ah no, la parelleta al costat per superar les adversitats i si el viatger es fa mal, que li posi una tirita.
Finalment, la manera de viatjar aquesta que s’ha posat tan de moda es clarament esnob, preten imitar els pelegrinatges religiosos d’antuvi i no es mes que fer turisme perque al cap i a la fi, visites un lloc, fas quatre fotografies i te’n tornes a casa.
Una cosa diferent seria que em parlessiu de l’antropoleg que va a viure a un lloc i l’estudia la societat a la que ha anat a parar. O fins i tot un rodamon, que viatja amb la companyia del seu gos i li es igual tornar. Pero una parella catalana que va a donar una volta pel mon, que es si no una parella de turistes com els que ha descrit al primer paragraf?
Mirem-nos el melic. Es molt facil parlar malament dels altres i no veure que en essencia, fem el mateix. Procurem no ferir sensibilitats i respectar el que fa cadascun.
que rollo teneis